València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de maig 19, 2016

El Sento, un home que estima la justícia


Si dec alguna cosa a algú, no m'equivoque, sé que no és a una sola persona, ni tan sols a un partit, un govern, una classe o a un col·lectiu, dec tot el que tinc i sóc, si es pot arribar a ser, a tot el món, a tot l'Univers; però hui he de parlar de Sento Suárez Bonet, un home que junt a la meua cosina Lola ha estat dels molts que en aquests darrers onze anys han confiat en mi, però no per això li estic menys agraït, i han confiat en mi d'una manera decisiva i conscient.
Mai no es coneix del tot a cap persona, però sé d'ell que va nàixer pels anys cinquanta o finals dels quaranta, i sé també que és un home just, bo i amant de la justícia i de la igualtat.
Ha estat dels pocs que quan la vida em tenia tombat a terra i amb una bota al meu coll, va descordar-la i va tornar-la a un ja vençut enemic, no, no ha tingut molta sort aquest home, però el seu bagatge humà i intel·lectual no deixen lloc al dubte, és un veritable Quixot.
Amb la carrera d'història al seu currículum és coneixedor dels amagatalls d'aquest poble, i de la seua història, un poble que estima, però abans que al seu país estima als seus amics; així si voleu tenir la lleialtat d'una persona com a valor segur feu-vos amic d'ell, no és un ximple, però és bo; no és un violent, però és un revolucionari, que ha pres la praxi des de jove lluitant per la democràcia i ha seguit al sindicat ajudant persones que l'amo volia domar.
I per aquest afer s'ha hagut d'engolir moltes indignitats, fins ha lluitat per aconseguir el fràgil equilibri entre la seua vida i existència i la defensa de qui estima i vol el millor, el món, tasca impossible, però que ha fet sense taca; potser de vegades ha hagut de plorar per haver-se agafat a un corder per no ser engolit pels ullals del llop, però la seua obra ha estat un exemple de dignitat, de justícia i d'humanitat.
Per això li dec un any de la meua vida, ell em va defendre, ja vos ho he dit, quan el ramat i el gos guardià volien fer-me passar pel llop, quan degut a les meues faltes ni els més sants alçaven una mà per a sostenir-me, quan veritablement em calia una espenta segura i ferma, gràcies Sento, la teua jubilació ha estat per a mi el teu comiat, però vas xafar el camí de Marx, de Hegel, i de moltes ments que van saber tenir en comptes, si més no, el dubte de l'existència dels déus com a axioma, doncs a eixos déus els demane la teua felicitat, per tota l'Eternitat, la teua felicitat plaent i viva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada