València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de maig 10, 2016

Els tipus de castració simbòlica dels cinc discursos humans


La meua il·lusió, possible o impossible, és que no hi haguera mai pobres ni malalts, que els hòmens del discurs de l'amo no escoltaren a la seua dona o en certa mesura l'escoltaren i que no es castraren, per tant, amb la pèrdua de salut o amb la violència, mal físic. Que el discurs capitalista no siga portat per l'element femení o yin i no fera una hecatombe amb la seua forma de castració, els diners, que no feren una fallida econòmica o un simple i dur desnonament, alié o propi. Que el discurs histèric no arribara a la “castració” simbòlica, tot i admetre l'homosexualitat, però no per a qui no la vulga, que no arribara a la castració simbòlica com indica Freud, que és una explicació, la seua, de l'home histèric. Que la castració dels hòmens del discurs universitari o de la ciència no faça pires de llibres per a cremar la cultura i no es vegen persones amb la sensació de no tenir una veritat, tot i ser aquesta tan vàlida com el desig, el gaudi o l'amor, un valor relatiu.
I que finalment, l'últim gran discurs, el de l'analista, que frueix en veure l'histèric, el de la futura Humanitat, en veure'l al lloc principal, doncs que el darrer gran discurs en aparéixer, el de l'analista, no veja a la Humanitat, a l'Home desaparegut.
Que podem fer per a què aquestes cinc maneres de castració simbòlica, que corresponen a les cinc personalitats bàsiques humanes, no tinguen una veritable castració, és a dir, la mort? Una mort física? L'únic que podem fer és deixar una miqueta de banda la part masculina, només en certa mesura, en un cert grau, tot i no voler parlar jo mai de valors quantitatius, però tant yin com yang han de prendre la seua importància, el seu equilibri. I que, com deia, finalment totes les persones o el major nombre possible de persones puguen transitar per tots cinc discursos, des del de la pèrdua de diners, passant pel de la pèrdua de salut, pel de la castració simbòlica temporal o el seu contrari, en el cas d'una dona hètero al discurs histèric, és a dir, la presa del fal·lus no desitjada, o la pèrdua de la seguretat de la “veritat” o finalment la del de l'analista, veure que el discurs histèric, el de les dones (no és dona qui té vagina o penis, i no parle de connotacions sexuals) no arribe a assolir el mal anomenat ¿poder? I pose entre interrogants la paraula poder, perquè serà la Nova Era la del transit entre tots els discursos, una Era en què la part femenina o “àcrata” hi conviurà amb la masculina, les etiquetes, els conceptes, els marges, el poder. I tots podrem transitar o gairebé tot lo món pels cinc discursos humans.
I podem pensar que si hi ha gent que només estiga a un discurs és perquè un altre està només a un altre, que si algú no concep el bé és perquè hi ha qui no concep el mal o a l'inrevés, per això està el tercer camí entre l'Eros i el Thànatos, entre el yin i el yang, entre allò masculí i allò femení, entre gaudi i desig, entre Bhrama i Shiva, entre Pare i Fill; i aquest terme mitjà és la inconsciència, la inconsciència de l'amor, que només amb ella es pot portar l'amor, de Visnú, de l'Esperit Sant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada