València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de maig 01, 2016

La Comunitat Valenciana, de la despulla al protectorat

He estat a punt de titular aquest article amb paraules més fortes, com ara espoli, però no és amb violència com es despulla a aquest país, a aquest regne o a la mateixa despulla del nom, sinó amb la norma, i emparats sota una llei, que fa primar sempre a Castella, el botxí hegelià, contra València, la víctima, també hegeliana; tot i que hi ha hagut moments d'espoli, certament, en la història d'aquest poble.
És cert que la relació entre sexes sempre és asimètrica, però l'element femení espera sempre, i resulta sempre una llarga espera, el reconeixement del masculí. No, no és casualitat que l'estàtua de la dama d'Elx estiga a Madrid, de què pràcticament, tot i suposar el 13 % del país, no se'ns anomene a la televisió espanyola, jo la solc anomenar castellana; si no és per motius luctuosos; que ens hagen llevat la televisió dels valencians, i siguem junt a Ceuta i Melilla i algunes comunitats xicotetes les úniques en no tenir-ne.
Penseu que tota l'obra de Sorolla no és al nostre territori, a museus valencians, em podreu dir que la va vendre al millor postor, però penseu que sense un bon govern i valencià poc es pot fer pels nostres, que s'haja desmantellat tot el teixit industrial valencià, des del ferro fins al tèxtil, passant per l'agricultura, la taronja, que ha mantingut a Espanya durant més de tres dècades, que s'haja desmantellat també, sí, també, el sistema financer valencià, que hi haja un monument valencià, no recorde ara el nom, que ha estat traslladat, pedra a pedra a la Comunitat de Madrid, que se'ns haja assimilat lingüísticament i que després de tot no ens deixen un sistema educatiu íntegrament en català-valencià, tot i haver-nos endeutat el govern castellanista valencià dels darrers vint anys amb quaranta mil milions d'euros.
Potser és un munt de casualitats, però jo no hi crec en les casualitats, quan tot i ser després d'Andalusia i Extremadura l'autonomia més pobra de l'estat, i encara som la segona que més dóna a aquesta Espanya que ens ignora.
Si no estiguérem al segle XXI pensaria que estem vivint en un protectorat espanyol, com ho van ser Guinea o el Sàhara, ben cert que m'ho recorden tots els dies aquells que volen, dia sí, dia també, fer-me canviar de llengua, fer-me passar al castellà amb males maneres o amb manipulacions.
Fins quan valencians?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada