València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de maig 25, 2016

La necessària asimetria dels sexes

L'asimetria dels sexes, i quan dic sexes em referisc al poder simbòlic, és evident, per més polítiques tendents a la igualtat que vulguem posar en marxa i, mentre més ens acostem un sexe a un altre, el yin al yang, més s'obri aquesta diferència.
Què seria dels normals, normòpates, normâles o normascles si no tingueren la possibilitat, davant de l'enveja del penis d'una dona, de poder tenir el fal·lus o poder simbòlic que els permetera l'equilibri? Què serien anul·lats, castrats o morts.
Mireu, en ma casa, i dins de la meua nevera hi ha unes deu botelles d'aigua fresca, tres de les quals tenen el tap de color roig, mentre que les set o huit restants el tenen blau, doncs es dóna la casualitat o causalitat, ambdues es confonen si les mirem amb els ulls del filòsof, que són habitualment les del tap roig les que omplim, la meua dona i jo, les darreres.
Què hi ha una consciència en nosaltres discriminatòria contra les del tap roig? Dons sí, no només discriminatòria, sinó com dirien algunes activistes actuals, "sexista".
És l'odi contra allò femení, xicotet, lleig, brut, roí i altres adjectius que el representen, com a atributs, en la cultura jueu-cristiana, del mal.
Què potser hi ha també una asimetria en la mateixa matèria, és a dir, és que té aquesta matèria la capacitat de la consciència? Això jo no ho sé, el que sí se sap és que l'observador, ja siga un ésser viu, una substància orgànica o una simple cosa o objecte, crea la realitat, i també la modela, com van demostrar els físics quàntics amb el principi d'incertitud de Heisemberg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada