València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de maig 11, 2016

Quan tombar el rei és una victòria

És en la culminació del nostre desig que trobem la mort simbòlica, què vol dir açò? Que una persona o ens en acabar una tasca li esdevé l'avorriment, que és en el camí de fer qualsevol projecte que fruïm, que gaudim, estimem i desitgem i, és en finalitzar-la que després d'un xicotet període de complaença tornem a buscar nous afers.
Jo sóc dels que els agrada tenir alguna cosa trencada a casa meua, no per res, sinó perquè si tot estiguera rígidament perfecte podria ser jo qui es clavillara.
Hui el meu cunyat, que ha estat el meu fill simbòlic, meu i de la meua dona i germana seua, m'ha citat, ens ha citat a sa casa per conéixer un nou amic, un vell conegut a qui jo havia inconscientment apartat d'ell, que tornava, era el nou fill simbòlic de la ja nova parella dels meus cunyats, el meu cunyat, ja amb parella, ja no em necessitava i volia amb un enfrontament com en l'engany de l'amor del Banquet de Plató segellar la seua filiació amb aquella persona i trencar el nostre contracte tàcit.
Jo he al·legat una indisposició, dolor de queixals, fals dolor i no he anat, la meua dona, que ha comprés la situació i jo no hem anat, és que hi ha vegades en què per evitar-te un mal tràngol cal tombar el rei i, no entrar a una batalla perduda d'antuvi, el meu cunyat serà sempre el meu cunyat ho vulga o no, i potser arribe un moment en què ell amb una personalitat capitalista deixe eixe lloc de fill propi d'aquest discurs i entre a una relació entre pares, amb mi i d'igual a igual.
Tombar el rei de vegades és necessari, i més quan has aconseguit la teua fita, una dona i un fill simbòlic per a qui estimes com qui és, família teua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada