València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de maig 03, 2016

Quan una llengua mor

Quan una llengua mor hi ha un fill i una filla que pronuncien “mare” com a primera paraula i són escoltats per dos pares enamorats i amants de llur família.
Quan una llengua defalleix mor un soldat que lluita i deixa la vida pel seu poble i, hi ha un home que diu “ai mare!” i s'acomiada de la vida.
Quan una llengua deixa de ser parlada hi ha sempre un pobre vell que se sent estrany al poble que el va veure nàixer, perquè els jòvens ja no l'entenen.
Quan una llengua és oblidada un munt de llibres acaben al femer de la Història, un grapat d'històries contades o escrites engrogueixen i esdevenen pols, una pols que el nou conqueridor ni tan sols farà servir d'adob.
Quan una llengua s'acomiada hi ha un fill que diu adéu a son pare al seu llit de mort.
Quan una llengua es perd es perden les esperances de xiquets estudiosos dels poemes i gestes dels seus avantpassats, que senten que ja ningú no perd el temps en estudiar-los.
Quan una llengua és reprimida queda l'odi del parlant en veure com els nouvinguts li exhorten a soterrar-la dient-li “¡en cristià!” o més astutament amb un exhort manipulador, el més gran exhort "no t'entenc, em podries parlar en..."
Quan una llengua deixa de viure i de jugar pels carrers ja els xiquets no canten al burro va o al sambori i, els vells criden desnaturalitzats sense cap saviesa.
Quan una llengua es deixa d'ensenyar els més vells i savis ja no tenen eixa manera de viure i es perd eixe saber que ella els donava i ja no el transmeten als infants.
Quan una llengua es fa útil hi ha un boig que ja no delira ni escriu la salvació del món a una fulla amb sàvia i amb lliris.
Quan una llengua ja no parla a Déu, Déu se sent més sol i els hòmens acaben rebutjant-lo.
Quan una llengua ja no canta deixen de parlar els poetes, els hòmens de Déu, els filòsofs.
Quan una llengua mor mor tot un poble, mor l'Home, l'Home mor una mica més.

2 comentaris:

  1. Un text preciós, Vicent. I molt trist.

    ResponElimina
  2. Gràcies, la veritat és que me he emocionat en veure'm llegit per tu i rellegir l'article, ens juguem, parlant amb la utilitat i des de l'utilitarisme moltes coses amb les nostres llengües, la paranoització del globus, per endogàmia i entropia, per la globalització, hem d'aturar-la i una manera és seguir fent servir les nostres maneres d'ésser, les nostres llengües.

    Una abraçada des de València, Sergi.

    Vicent

    ResponElimina