València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 09, 2016

Els valencians, auto-odi i cabuderia lingüística

Si una cosa tenim els valencians a banda del nostre auto-odi és la cabuderia lingüística, si seguim emprant el català-valencià en un 20 o 30 per cent com a primera llengua de relació a la nostra àrea metropolitana, cosa que voldrien amb l'euskera en tot el País Basc, i després de trenta anys amb un sol canal de televisió en la nostra llengua, que van arribar a ser tres, finalment amputats, front a les seixanta o setanta en castellà, o hem mantingut la nostra Senyera Reial davant la Batalla de València en què des de Castella es va atiar la divisió entre els valencians i les seues senyes d'identitat, batalla que no només es va circumscriure a la ciutat de València, sinó a tota la Comunitat, és per alguna cosa.
Si després de posar-nos difícil, durant més de vint anys, l'escolarització en la llengua del país hem seguit parlant-la, és també per alguna altra cosa i, finalment quan Castella ja celebrava la derrota lingüística dels valencians, centrada en el Cap i Casal, ens ix Compromís, bo o roí l'únic partit que defensa allò valencià, que tot i no poder fer massa en quant a la immersió i el redreçament lingüístic, degut a les lleis estatals, està duent a terme, si més no, amb precisió la llei de normalització del valencià, com es va signar temps abans.
Un poble no pot ser assimilat si no és amb una gran immigració, amb tots els mitjans en contra i lingüísticament, amb polítics del grup lingüístic invasor i, sobretot amb una elit que afavorisca el canvi de llengua per prestigi.
Tot això ho ha tingut Castella durant més de quatre segles, però tot i amb açò, encara es pot creuar la Comunitat Valenciana de dalt a baix, amb algunes excepcions, parlant en la llengua que va esdevenir la pròpia d'aquest poble set-cents setanta-cinc anys ençà.
Esperem que tot i tenir una Generalitat Valenciana intervinguda per l'estat, i no degut als valencians, sinó al partit castellanista que ens va governar els darrers vint anys, es puga fer una veritable política valenciana, no trencadora amb Espanya, sinó agermanada amb ella, com a part integrant, però d'igual a igual, no amb auto-odi, que ens dissoldria amb Castella o amb Catalunya ni tampoc avergonyint-nos d'emprar el català-valencià i els mots més típics valencians, els que els nostres pares, iaios i rebesavis ens van llegar, que ni castellans en un primer terme ni tampoc catalans ens han de fer oblidar.

2 comentaris:

  1. Ya tiene otra seguidora más, pase y siga mi blog donde pone (participar en este sitio) en este enlace http://mibonitolugar.blogspot.com.es/ espero su visita

    ResponElimina
  2. Gràcies per anunciar-se, en quant tinga temps em passaré pel seu bloc, una abraçada i una altra vegada gràcies.

    Vicent

    ResponElimina