València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de juny 19, 2016

Lleialtat i ideologies

Hui dues persones s'han rigut de mi, jo no m'he vist afectat, sé més per a guarir-me que el que puguen arribar a ferir-me; un superior ha rebut el suport d'una persona, que també me l'havia oferit a mi aquest ajut, però jo per lleialtat he hagut de rebutjar l'oferiment, jo haguera pogut tenir una llarga temporada de força i poder, de benestar, però per damunt de les ideologies estan les persones.
Jo sóc lleial, i tot i que la persona per la qual he apostat no pot ajudar-me, li dec tota una sèrie d'experiències, i les experiències es paguen, a més de la meua amistat.
Ambdós en riure's encara no sabien l'abast de la seua acció, i com dos xiquets han llançat els coets fregant-los amb les mans, sí, ha estat una palla del tot efímera, perquè, quant els durarà la seua joia? A l'un per aconseguir un inestable company de viatge i a l'altre per poder mantenir un treball que és el seu únic patrimoni.
Jo tinc les meues ideologies, que de ben segur faig servir quan els parle a aquests i a tot el món en català-valencià, o quan em pose del costat del feble o quan em disculpe per una errada comesa sobre algú, o quan m'he de doldre de no haver prestat atenció a un company en un moment de ràbia, però per damunt de les ideologies estan les persones, i jo me les estime, tant com a aquelles, però de ben segur igual.
Gràcies, P., no he sabut veure que el teu requeriment era del tot humà, i gràcies, R., el teu ajut, tot i sincer no l'he pogut acceptar per les raons que abans he exposat.
I com no, gràcies a tot lo món, gràcies a la vida que em fa sentir, escriure, parlar, patir, pensar, fruir, en definitiva, viure. 
I ara, que ja m'han llegit ho puc dir, què faria jo amb deu anyets més de prosperitat si el món s'afonara?

4 comentaris:

  1. Per sobre de tot, és important ser lleial a la classe de persona que un vol ser. I això és el que segur que fas tu, Vicent.

    ResponElimina
  2. Efectivament, ho intente tots els dies del món, a banda de ser lleial amb els meus i els meus amics, i tot lo món, és un treball del dia a dia, i difícil d'aconseguir.

    Una abraçada Sergi.

    Vicent

    ResponElimina
  3. D'acord amb tu al cent per cent. Conec persones que -suposadament- pretenen canviar el món des de la marginalitat dels moviments socials i deixen tant que desitjar a nivell d'empatia, generositat...

    Preferisc la companyia de certa gent que, sent de dretes (des de la bona intenció i la ignorància, pense..., tot i que això semble prepotent), li peguen mil puntellades a d'altres que creuen estar a l'esquerra de l'esquerra més esquerra.


    Vicent

    ResponElimina
  4. Efectivament, Vicent, de vegades no és el ¿ser? el que defineix perfectament a una persona, sinó, i ho dic jo que no ¿sóc? les seues accions. La lleialtat, la bonhomia, pel pobre, pel necessitat, però hi ha tants famolencs en les files de Podem com famolencs d'amor en les del PP i a l'inrevés i tots els famolencs haurien de ser sadollats. Tens tota la raó.

    Vicent

    ResponElimina