València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 02, 2016

Llengües milionàries, Tamara i el multiculturalisme

No per tenir més oients potencials som més feliços ni ens comuniquem millor, normalment una llengua arrelada al poble i al que més ens estimem ens fa viure més equilibrats amb nosaltres mateixos. Tamara havia nascut a la ciutat de València i tenia uns pares que feien servir entre ells el català-valencià, era la llengua de comunicació normal a la seua família, en arribar a l'edat escolar van pensar que si dominava tres o quatre llengües fortes, milionàries, la xiqueta estaria del tot comunicada i tindria més oportunitats de fer una vida com la que ells no havien pogut tenir, plena. I van fer de la seua filla una esclava del poder i del capital, doncs són les persones que busquen una llengua aliena i predominant per a substituir la seua que no saben que concorde amb ells mateixos gaudirien del saber i no del poder o dels diners, als que mai no arribaran, per la seua condició.
La van escolaritzar al Caxton College i l'anglès va ser la llengua predominant dels seus estudis, a banda del castellà i el xinès que com què era una llengua en auge i la més parlada al món, tot i que localitzada en un sol país, va ser la tercera que van triar per a la seua única filla.
_Amb l'anglès, el castellà i el xinès la nostra menuda podrà fer una gran carrera i així no haurà de passar penúries econòmiques com nosaltres, uns camperols que només en sabem malparlar la nostra i quelcom de castellà.
Però no per tenir més locutors s'és més feliç, tot i que la xiqueta parlava en facebook, en twitter, en MySpace, en messenger, i en altres plataformes on l'anglés, el castellà i el xinès també, perquè no, estaven de moda.
No tenia res a dir per la seua curta edat, però tenia molts amics virtuals i moltes paraules al seu inconscient, fins que va acabar els seus estudis no es va topetar amb el mercat laboral, aleshores ningú no la va comprendre, ni tan sols en el català-valencià que per no haver-s'hi dedicada no parlava, ni en les altres tres llengües, el cert era que sí, sí que la comprenien i tenia milions d'interlocutors potencials, però tant se li feia, va ficar el seu menut cos i el seu ample cervell a engreixar les llargues llistes de l'atur.
Ningú no va donar ajut a eixa jove a excepció dels seus pares que només sabien malparlar la seua llengua, la pròpia del poble en què havien nascut, però que amb tota la bona intenció la van educar com a esclava d'un poder que iguala als seus súbdits sota mínims.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada