València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de juliol 22, 2016

Dues pàtries, dues llengües

La llengua catalano-valenciana va ser la llengua de mon iaio Vicent i la paterna de mon pare, aquest home, mon pare, em va llegar el seu imperatiu patern, sempre exhortatiu: _Parla en valencià! Per una altra banda la meua “lallengua”, és a dir, la meua llengua materna no és la llengua de mon pare, del Pare en el meu cas, sinó que és la llengua castellana, la de la porció d'Espanya extremenya i llengua de ma mare.
Per tant tot i que el meu símptoma no és talment aquest, aquesta divisió m'ha forjat com a un home prudent, que mira sempre el terme mitjà de les coses i situacions, potser per a poder quadrar el cercle del meu “Jo”, dividit des del bressol entre l'imperatiu valencià de mon pare i la meua llengua materna i, aquesta divisió ha permès que jo arribara al “parlêtre”.
Per a un castellà que parle normalment i amb assiduïtat en la seua llengua veure a un valencià parlant en la llengua dels seus pares li pot semblar un acte de caprici, capriciós: _Mira! Un nacionalista. Res més alluntat de la realitat, darrere d'un parlant de la llengua catalano-valenciana molt poques vegades s'uneix l'imperatiu patern i “lallengua”, la llengua de la mare, la pluriculturalitat d'aquest país ha fet que ja no hi haja en les zones més despersonalitzades o amb menys polítiques tendents a l'homogeneïtzació de llur llengua una homogeneïtat que resultaria sanadora.
No, no estic en contra del mestissatge, sinó en contra dels caps obtusos en totes les direccions.
Espanya, nació de nacions, no té una altra solució que la presa de la immersió lingüística en tots els nivells i àmbits de les perifèries, doncs els drets històrics són com el sentit comú, gairebé divins, i hem de saber que una llengua morta a posta tarda més de deu generacions en passar al Cel de les llengües, llurs parlants odien, estimen, envegen, i maten en ella tot i morta i degut a la seua mort; mentrimentres la carn pudenta de la seua mort crea infeccions pertot arreu, evitem-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada