València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de juliol 04, 2016

"Jo no votí a Podem"

Aquesta frase em la deia un amic votant de Compromís, i el vaig comprendre perfectament, de fet he nascut a València; ambdós partits han anat plegats a les darreres eleccions, però no eren dos partits amb els mateixos fins, amb les mateixes finalitats.
Si Podem és la part de la societat yin, és a dir, la que amb l'enveja del penis “lluita” contra la dreta, discurs capitalista i de l'amo (no contra l'extrema dreta, que s'encarrega d'evitar l'esquizofrenització o histerització de les societats), és a dir, el de l'angoixa de castració yang, en una proporció d'un quinze o deu per cent, front al cinc o deu de l'anterior, per a portar la “lluita de classes”, que permet l'estabilitat de sous, jornals i drets dels ciutadans, el partit Compromís és una coalició valenciana, tant de dretes com d'esquerres, de fet aquest amic fa temps em va comentar que havia votat a la dreta, i aquest partit és l'alternativa a tota la política que mira per Castella, front a les perifèries, Castella, que està també representada per Podem, un partit, que malgrat la plurinacionalitat que esgrimeix i amb què es presenta, té un manat clarament castellà i per tant disposat a oposar-se a les perifèries a poc que el seu electorat plore pel seu sentit nacional.
No, tampoc no és desitjable, com no és desitjable la no existència de ningú, tots som necessaris; de Podem, però d'un deu o quinze per cent del seu electorat que faria possible la “lluita de classes”, no més; i hi ha qui em dirà, però què és la lluita de classes si tot el pobre vol ser ric? No, no és cert que tot pobre vulga ser ric, només els desdiscursats, però els explicaré, és el xafardeig de xiquets o de xiquetes manats pel xiquet de pare ric o amb més personalitat, és a dir, imaginem-nos un amo o xiquet que tinga el mòbil més bo i car de tots els dels seus amics menys afortunats, si no hi ha una força que el controle i l'estabilitze arribarà a dir-los ¡no te'l deixe! ¡tu no en tens, et fots! ¡Fot-te i que treballe ton pare per a donar-te'l! És a dir, finalment si no s'uneixen finalment els altres xiquets per a maleir-lo o en un mal cas per a furtar-li'l i així endolcir la conducta del xiquet amo o capitalista acabaran sent humiliats i en certs casos morts.
Però Compromís també té la seua raó de ser, és la unió dels valencians, de dretes i d'esquerres per a evitar que eixe xiquet, Castella, no els faça callar lingüísticament, no els humilie econòmicament i que no els obvie políticament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada