València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de juliol 02, 2016

L'espurna de Mart

Les dones, Déu, m'enviava el missatge amb l'espurna, jo el volia arrovellat.

Alguns es riuran de mi, pobre! ja ha doblegat els genolls! I jo els diré: ara sou vosaltres qui esteu on jo ja vaig passar, el missatge era diví, i la seua paraula és vàlida, l'espurna és, ara, i sempre.

Nietzsche ho va dir així:

Abraceu qualsevol fe, sempre he advocat per això, però tingueu un respir, rebel·leu-vos, doncs és tan necessari rebel·lar-se com seguir vius.
Només hi ha una decadència, la relaxació contínua de la voluntat (desig).

No cal dir que va amagar moltes més coses.

I Lacan ho va fer amb la trinitat del desig, el gaudi i l'amor, una miqueta de tots tres, i el gaudi, en aquest cas, motor en moltes persones, usat com la sal, l'amor com el pimentó i el desig com el safrà.

Freud ho va explicar amb el complex d'Èdip i Aristòtil amb la prudència, quan s'és al mig, al bell mig cal buscar a Déu, Ell et dóna la possibilitat de que el trobes. Això, aquesta màxima, li la dec a Dionís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada