València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’agost 18, 2016

Conflicte lingüístic espanyol. La intolerància mesetària

Fa dues setmanes vaig anar a la piscina de Port Saplaya, vam parlar amb el meu germà i amb tota la meua família en català-valencià, i no en la intimitat sinó en veu alta, finalment, en anar-nos-en algú em va barrar la porta del lavabo, que vaig llençar d'uns colps de peu.
No vull anomenar-los castellans, ni mesetaris, tot i el títol, podrien haver sigut perfectament valencians o una altra cosa, però aquest és el conflicte lingüístic espanyol que hem de patir periòdicament els perifèrics.
No cal dir que més o menys luctuosos, tots els dies els arrelats i lleials als nostres iaios i a les nostres llengües hem de suportar dia a dia a aquests guerrillers de la llengua castellana, en un conflicte sord i de vegades vergonyós per a qui el pateix.


La guerra de les llengües
El dia en què per motius econòmics o per altres provinents del registre lingüístic-religiós s'envien robots, que ja circulen, per a castellanitzar la perifèria o per a anglesificar el món serà el principi de la fi.
Una llengua és quelcom més que una diferència d'euros en una butxaca o en un compte corrent, que una frase dita per un polític més o menys forta o que una llei que pot agradar a alguns o a tot lo món, és quelcom més. L'inconvenient d'una torre de Babel és gran, però més ho és una imposició lingüística que pot crear individus destres i prestos per a una guerra. Global.


2 comentaris:

  1. Per desgràcia i tot i que ens a sembli impossible, incoherent, centenari, i passat de moda, enc ara hi ha gent (i massa jove pel meu gust) avui en dia que esgrimeix la seva intolerància i necessecitat de violència en el nom d'una suposada defensa d'una ideologia o llengua.
    Curiosament acostuma a ser sempre la gent més ignorant la més violenta. Allò que no entenen i no volen entendre els fa por i ràbia davant d'aquesta emoció que com a grans valents que són no poden tolerar sentir. Què és això de sentir por i inseguretat? Ells no!
    En fi estimat Vicent, paro aquí que m'encenc...
    No és més fàcil acceptar a l'altre, apreciar-lo, estimar-lo? Per què alguna gent s'entesta a endurir el cor.
    Però la intolerància mesetaria va més enllà, jo m'he trobat amb gent que s'enfotia de mi quan parlava o cantava en anglés....Alguns, allò que sona diferent no ho poden suportar. Imperialisme? Ignorància? Atràs? Ments obtuses hi ha hagut sempre des dels principis dels temps ...Alguns encara defensarien que la terra és plana....
    Una abraçada enorme!!!!
    Isabel

    ResponElimina
  2. Sí, isabel, gràcies, la veritat és que hi ha molts intents des del segle XV per a què la perifèria espanyola siga totalment castellana i és el que em tem que pot passar amb la perifèria que suposa Espanya amb respecte a l'anglès, espere que descobrim la importància de les llengües pròpies per a l'estabilitat d'individus i en una analogia biopolítica l'estabilitat del globus, sinó serà qüestió de poc temps.
    Allò diferent és sempre odiat, vilipendiat, com allò lleig o roí no sent aquests adjectius res, sinó en els ulls de qui els mira, és allò de Sartre l'infern són els altres, però sense eixe altre o dimoni allò bo no tindria cap sentit, i allò diferent és allò femení, l'odi a allò femení marca l'Home, a l'home i a les dones, i és quelcom amb què hem de conviure, però no fer-li bambolla.

    Una abraçada Isabel i gràcies per passar-te pel meu humil bloc.

    Vicent

    ResponElimina