València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’agost 03, 2016

"Don Quijote" i "La vida es sueño"

Qui no ha lluitat contra un mal, fet real i nascut en les paraules d'un suposat enemic a un tercer i sicari? Qui no s'ha enfrontat davant de les exigències de la seua dona a una altra dona envejosa fins la mort? Qui no ha merescut del Cosmos el naixement d'un fill? O la ventura vinguda d'un Sant? Qui no s'ha estavellat cap vegada contra les aspes d'un molí, que només existeix en nosaltres tot i existir?
La vida, eixe gran misteri, només els hòmens freds, si s'atreviren, els hi aniria la vida, a escriure-la podrien fer-nos cinc cèntims o esgotar-la, no, no volem això, el que sí que volem és que se'ns reconega la materialitat del somni, la materialitat d'eixa gran realitat nascuda a Madrid per Calderón, eixe somni que és la vida.
Jo quan treballava al Principal m'acostava al retrat de Calderón que hi ha a la banda dreta de la paret principal interior del teatre i sentia eixa vida, eixe somni, que em feia pensar que no havia jo inventat el món, que el món ja existeix d'ençà temps immemorials i la Història només ens exhorta a que el recordem, periòdicament el recordem.
I així serà, la evolució o revolució en què estem ficats no ens dóna la certesa de ser-ho realment o de ser una nova baralla entre germans, entre hòmens, però tinguem-li fe, fe com la va tenir Cervantes i Calderón en començar les primeres pàgines dels llurs llibres, així siga un nou començament.
Cap al final dels nostres dies cal oblidar eixes bregues, ens ho demana Déu, com firmant la pau que ens farà passar plàcids cap a l'altra riba, i eixa és la renúncia del Quixot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada