València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’agost 03, 2016

Piràmide tròfica o rombe tròfic? La piràmide de Gizeh

Igual que un individu amo o capitalista pot pronunciar unes paraules o fer una trucada de telèfon al cirurgià que opera a sa mare per amenaçar-lo si té cap errada en l'operació, una dona o un individu del discurs histèric pot pregar-li a Déu, resar o simplement desitjar la curació, amb la qual cosa i complementant-se ambdós, amo i histèric o histèric amb Déu o el desig pot fer que el cirurgià faça una operació perfecta a sa mare si els déus o Déu vol en darrera instància.
Jo no crec en les piràmides, ni en la tròfica ni en la de Maslow, doncs és en països pobres on hi ha més espiritualitat, i és més, pense que davall de qualsevol piràmide hi ha una altra oculta, necessàriament oculta, talment com la de Gizeh, així els individus yang, fent un exemple, s'encarreguen de fer una taula, una cadira i les potes de la taula i, els yin de donar vida a l'arbre que ens dóna la fusta; si en alguna ocasió poguérem reproduir un robot ho faríem en un alt grau d'un home yang, i molt difícilment d'un yin, que té el miracle de crear, però si així ho arribàrem a fer no ens seria útil, doncs reproduiríem la mateixa vida, aquest robot yin tindria les mateixes virtuts creadores i els mateixos defectes destructius d'un home, necessaris tots dos, i per tant seria una rèplica de la mateixa societat, seria un ésser viu.
Molts poden pensar que el món camina inexorablement cap a la seua destrucció, però açò és fals, a cada troballa en el món material s'esdevé una altra en el món espiritual, fins complementar-se i auto-regular-se, no només bolcat a la creació sinó també a la popularització de l'espiritualitat i els seus efectes creadors.
L'Home yang sempre ha minimitzat l'Home yin, n'ha tingut vergonya, vergonya de les dones, mentre que és l'Home yin qui ha hagut de “planificar” solucions englobadores d'ambdós, ja siga amb la filosofia, la ciència, o fins i tot la tècnica mateixa, a l'igual que el gran pacte entre ambdós, l'amo i l'esclau, l'amo i l'histèric, la religió i la seua institucionalització.
No podem, com ho va fer el nazisme, eliminar l'Home yin sense rebre les conseqüències, la guerra, la mort, la inestabilitat del sistema, perquè allò yin o femení és el misteri, infinit i a-conceptual, mentre que el yang és conceptual; quina serà doncs la solució política a aquest món? Una globalització desglobalitzadora, una atomització del capital, que farà l'aliança Amo, Capital, Ciència i Llibertat.
La creació del yang, com hem vist a l'exemple del telèfon, és sempre real i factible, lingüística com la del yin, tot i que la d'aquest darrer està feta en base al misteri, lingüística i més enllà, en Déu, és per tant fe, titànica, així el yang ordena mentre que el yin crea vida, finalment s'arriba a la conclusió de que l'Home s'autoregula, el yin controla amb Déu al yang i el yang controla al yin amb la política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada