València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 26, 2016

Sobre què o sobre qui descansa el nostre discurs?

De vegades m'han retret que només parle de mi, però hem de saber que en un ésser humà, en un de sol, en un terròs es troba tot l'Univers; però no és només això, gent de tota mena ha fet grans discursos i han estat famosos, uns descansant el seu discurs sobre l'amo, uns altres, és el cas de Marx, sobre el capitalista, altres sobre la religió i darrerament quan ja molts intuïen la culpabilitat d'existir, d'escriure, de parlar, de viure, han fet, com en el cas dels existencialistes, descansar-lo sobre el no-res; però no era eixe no-res el major dels assassinats? No era un descansar-lo sobre Tot? Sobre els mateixos pilars del sentit comú?
L'aparició del “cos” per a un escriptor és, conscientment o inconscient, un moment clau en la seua vida, descansar el seu discurs sobre el seu “cos”, sobre el saber que s'amaga en una sola ungla seua, en el seu fetge, o en el seu renyó.
Jo he apostat per la llibertat, tant hom li diga democràcia o llibertat d'expressió, jo no puc desfer-me del meu discurs si el món fa un canvi radical, mor sota l'anarquia o el poder, jo he de morir amb el meu discurs, és fàcil de dir-ho, però tan inexorablement com que no som nosaltres qui arribats a aquest supòsit decidiríem sobre les nostres vides.
Tot i ser lícit el crític o qui faça descansar el seu discurs sobre un altre alié, tot lo món ens identifiquem contra algú o alguna cosa, fins i tot els més saludables, que ho fan en allò espiritual i contra els déus o els dimonis, és absolutament lícit descansar-lo sobre el nostre “cos”, que vibra o sua a cada revolt d'enveja del penis o d'angoixa de castració del lector o del fins i tot possible lector.
Quan Déu o els déus, i perdoneu que m'haja de disculpar, ha d'haver de tot en el bon sentit, perdoneu que faça servir-los a aquests déus tan injuriats, fins i tot pels qui els utilitzen; quan els déus t'han donat la possibilitat de fer descansar el teu discurs, d'identificar-te contra ningú, i només en contra del nostre “cos” si es pot dir així, saps el que signifiquen els muscles dels déus, ja no tens el dret, que altres encara han de tenir per a completar el món, de posar el pes de les teues paraules sobre ningú. Tu ets el teu discurs.
Saber descansar el discurs sobre el nostre “cos” serà una de les claus de la Nova Revolució o Evolució, la de la consciència, com ja ho van fer Sòcrates o Crist, que van morir a l'uníson amb els seus discursos, amb les seues paraules, tot i que aquests i és una altra història, prenen vida després de donar-nos-les. En això estarà l'Era de Déu, Crist i Dionís, en què siguem capaços de ser manobres d'aquests dos, Crist i Sòcrates.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada