València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de setembre 26, 2016

Diotima

Diotima
Tot era ja un sense sentit,
no érem ja dos,
jo t'abraçava, tu fruïes, jo sagnava,
i en mirar-nos abraçats i nus
encarats a l'espill
hi havia color d'argent a les meues galtes,
i poder en la teua mirada,
mentre era jo qui fendia
el coltell de carn al teu ventre,
i vaig baixar als inferns,
perquè jo t'estimava,
potser com estima Déu, amb l'espasa,
i em vaig aliar, deixant-te,
amb un embravit mar,
en un assassinat civilitzat
i només permès en la seua inconsciència,
i em vaig confondre amb les seues
ja calmades aigües,
i em vas triar a mi,
fort com Neptú.
Perquè l'amor no creu en els pusil·lànimes.


*Diotima és la dona que va mostrar la dinàmica de l'amor a Sòcrates.

2 comentaris:

  1. Molt suggerent, amic! M'ha agradat això de l' "assassinat civilitzat".

    Vicent

    ResponElimina
  2. Sí, si sabérem que tots tenim morts als nostres armaris seríem més humils.

    Vicent

    ResponElimina