València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, d’octubre 22, 2016

Perquè ja no m'apassiona el futbol

Potser si algú em creguera llançaria per terra la seua afició i si un dia jo arribara a ser famós tots els jocs col·lectius i part dels individuals desapareixerien, però no és la meua intenció la de ser famós, ni tan sols la de convéncer.
El meu desig és el desig de l'Altre; amb açò vull dir que un joc individual, com ara els escacs i, com no, també el futbol amb més motiu, per ser col·lectiu, dóna sempre la victòria no al més destre, sinó a l'equip o jugador més desitjat; un àrbitre de futbol pot donar el partit a un equip sense que ningú no se n'adone, amb el seu desig, que immediatament esdevé en actuacions i decisions en favor de l'equip que més siga desitjat o estimat.
No podem dir, de totes les maneres, que la destresa dels jugadors no siga també i en molta mesura, important a l'hora de guanyar o perdre, però aquesta també forma un eix amb el desig de l'Altre; a un jugador li entra una pilota si és en mesura desitjada aquesta entrada i, igual passa amb els escacs i altres jocs individuals, no només entra en el resultat el ser destre, sinó el tenir una connexió amb el Gran Altre per arrodonir una bona jugada o enllestir un bon pla de joc.
En el cas del futbol, quan s'ajunten els molts diners, la destresa, com no, l'estima d'un club, la quantitat d'aficionats, el desig dels “seus” àrbitres i altres pressions inconfessables, doncs no hi ha res a fer, a banda de conformar una acció política el que guanye un o altre equip, normalment els més desitjats per l'afició o de ciutats grans, perquè ajuden a controlar a una gran quantitat de persones que podrien pel seu instint de mort dedicar-se a temes socials o polítics, amb el perill que açò pot comportar per als països, és a dir, fer de matalap per al malestar en la cultura, el que els romans ja van albirar, escriure i institucionalitzar amb el "Pa i circ".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada