València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’octubre 26, 2016

Ulisses i les sirenes. Gaudi, bellesa o etern femení

Primerament vos he de dir que la realitat no es pot explicar amb un plantejament perfecte, ni és perfecta la mateixa realitat, quan els científics descobreixen que hi ha dos registres de la matèria, aquesta i l'antimatèria, els ix el Boson de Higgs i veuen que no hi ha dos sinó tres, un de neutre, i el que aniran descobrint, l'espiral de registres que s'amaga en aquest darrer, el que vull dir-vos és que la realitat és dialèctica, deconstructiva; açò passa en la física com en la filosofia o en totes les branques de la cultura, i en la mateixa vida.
Ulisses en el seu camí de Troia a Ítaca va trobar-se amb les sirenes, figures mortíferes, però tan sensuals que feien perdre el cap i naufragar a qui les escoltava, a qui sentia els seus bells cants, Ulisses es va tancar els oïts i va lliurar-se de caure al parany de la bellesa, que només porta a la impotència i, a com diu Lacan a la darrera frontera per a la desintegració de l'individu.
Ja siga etern femení o etern masculí, aquest és l'instint de mort, el gaudi, que ens cal en una miquetiua part, en dosis adients, però com el pebre roig o el safrà no pot ser el plat, ens cal en dosis xicotetes, aquest gaudi, etern femení o la bellesa és l'orgasme anal en un baró, una persona baró que hi caiga pot desenvolupar-lo analment tombant al parany de la identitat, perquè estimarà les paraules, com única manera de desfer-se'n d'aquest verí, aquells que hi caiguen i no entren a la presó de la identitat seran ja per a sempre persones amants de la cultura, del saber i entrats al discurs de l'esclau, l'histèric, com jo mateix, científics, literats, poetes, filòsofs, etcètera, gent de l'art, hauran dirigit aquest gaudi cap a la cultura, hauran sublimat l'instint de mort cap al saber, de fet són els hètero histèrics i els homo histèrics qui fan en major mesura aquesta sublimació, per desfer-se'n una mica d'aquest gaudi, etern femení o bellesa i poder estimar llurs partenaires, la cultura parteix d'aquest gaudi o etern femení en la seua sublimació.
Els barons o dones que el tinguen canviat, és a dir, igual al seu sexe físic normalment es desenvoluparan al discurs de l'amo, i els hòmens i dones del discurs capitalista el bolcaran a fer diners o a crear plusvàlues.
Aquest gaudi o etern fem./masc. No és un gaudi anal o vaginal, sinó que no està situat en cap part del cos, és un gaudi, que o esdevé yin o esdevé cultural, les dones, que frueixen molt més que els hòmens d'aquest gaudi infinit femení, ho fan més del gaudi vaginal, mentre que les dones yang ho fan més del clitorià, igual passa als barons, els barons yin-yin frueixen més del gaudi anal, tot i que com a barons físics no poden deixar de banda el fàl·lic, mentre que els yang-yin o yang-yang ho fan del fàl·lic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada