València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de novembre 20, 2016

Bonisme i Trump, la cara i la creu

Tant si els amos avorten el projecte Trump com si aquest segueix endavant, ja Trump, el baró, haurà donat el colp en la taula, ja el gall haurà picat el cap d'unes quantes gallines del galliner i haurà posat ordre, si em permeteu l'analogia.
El baró té el paper de amb la seua presència, sense fer res més que fer servir el poder simbòlic posar ordre, quan un cap, un pare, un baró ha d'utilitzar la força tots el veiem perdent els papers, tots el veiem perdut.
Així pot arribar a succeir-li al món, caldrà que els amos, i els Amos facen una bona operació de màxims i mínims per a què es puga o puguen avortar l'operació Trump a temps, al temps just; aquest home ja ha fet el més important, ja ha fet el colp a la taula, com vos he dit abans.
En períodes de bonança econòmica les dones (no és només dona la persona amb vagina i no parle amb connotacions sexuals) comencen a mobilitzar-se, a prendre els carrers per idees estètiques com el bonisme, i com que el registre lingüístic-religiós mai no està del tot apedaçat, comencen els problemes econòmics deguts al malestar del baró, per una altra banda inevitables i cíclics i arriben els problemes polítics i la reacció del baró.
El bonisme comença a envair a la joventut, que arriba a gran edat ancorat en aquest lloc, tot lo món és capaç de menjar-se una hamburguesa, Déu no vulga el contrari, però són capaços de matar simbòlicament o amb el desig a un empresari de baralles de galls, de gosseres, a toreros, etcètera; el bonisme, que és l'abús dels bons sentiments en detriment de la lucidesa acampa per tot arreu, es crea una societat malalta, incapaços els seus fills de matar un conill per a menjar-s'ho, és com l'animal que per prejudicis no caçara per a alimentar-se, açò només té una eixida, la fi; sí, amb el neoliberalisme d'esquerres estètiques anàvem a la fi, a la fi en poc temps, tot i que amb Trump no és o serà molt millor, aquesta operació és com llançar la moneda a l'aire, hi ha un cinquanta per cent de que isca cara.
Espere que Déu ens siga favorable, si hi haguera una guerra social, cosa que encara desconeix Trump, com ho feia Hitler, hi hauria una de global i Mundial i tot acabaria, el poder del yin és tan o més fort que el del yang, tot i semblar el contrari. Doncs mentre el yang és suïcida simbòlic i assassí real, el yin ho es a l'inrevés si és veu desposseït de l'amor del yang.

dijous, de novembre 17, 2016

No hi ha ètica sense estètica

L'acord, processó del Crist de la Bona Mort
La dreta pura és el baró pur, és el discurs capitalista, que hui domina el món, i el discurs de l'amo, primer amo universal; es defineix per les seues accions, esclavatge, xenofòbia, misogínia, oligocentrisme econòmic; mentre que és l'esquerra, les dones, i bàsicament el discurs histèric qui conforma l'altre pol, que el defineix la teoria de gènere, la misantropia, en el sentit de subestimar la idea d'Home; la simetria dels sexes, la lluita de classes, etcètera; però cal dir que hi ha un altre registre a banda d'aquests dos, yin i yang i, és l'amor, el que les dones anomenen amor i els barons l'estabilitat del sistema i ambdós la prudència; si aquest darrer no funciona el resultat és la bipolarització i el conflicte.
No hi ha ètica sense estètica, si en una democràcia algú et diu que llançarà la gent de sa casa és que és capaç de fer molt més, es fa i no es diu, en democràcia; no hi ha yin sense yang, com no n'hi ha d'aquests dos sense amor, sense estabilitat, sense prudència; és evident que com la trinitat allò simbòlic, imaginari i real lacanians, poden anar per separat, però si un d'ells falla, falla tot el sistema.
Quan entrem en una època de benestar social les dones prenen la paraula i els carrers i, tot i que sempre cal escoltar-les, comencen a fer valdre l'enveja del penis contra el baró (no és dona la persona amb vagina, i no parle amb connotacions sexuals), creant diferències entre els sexes, subestimant la virilitat, igualant els sexes i llurs rols, per cert, merament simbòlics al meu entendre; açò és degut a què el comés d'aquest discurs és el de desemmascarar al del baró, que el formen dos discursos, el de l'amo i el capitalista (tampoc ha de ser un home o dona físic, sense connotacions sexuals), prompte, per una sèrie de detonants tan miraculosos negatius com objectius, doncs es repeteixen històricament; el discurs capitalista entra en crisi a l'igual que el de l'amo que veu conquerit el seu lloc, s'esdevenen desajustos econòmics, precedits pels lingüístic-religiosos i finalment polítics; i és sempre el discurs de l'amo, ple d'angoixa de castració, que liderat per una persona del discurs capitalista que pren el paper de salvador, qui eclosiona la flama de la involució i el conflicte.
Involució que podria haver-se minimitzat o minimitzar-se amb una “policia” entre cometes, ferma dels discursos de l'amo i del capitalista, amb una altra “policia” de l'histèric, que passaria per la presa de consciència en l'espiritualitat per part dels més elements possibles del discurs histèric, i l'amor, l'estabilitat o la prudència.

diumenge, de novembre 06, 2016

Per a la Xina: El món i la globalització, els tres registres

És la segona vegada que parle de la Xina en els meus escrits, no per no tenir opinió, sinó perquè no tocava, no em tocava; la il·lusió xinesa és comandar el nou canvi d'Era, l'Era de Crist, Déu i Dionís.
Per una altra banda els USA, Europa i Rússia reaccionen, el nou globus, mirat des del punt de mira econòmic, greu i fatal visió si només es mira aquest registre, estarà format per quatre potències, Xina, Occident, Països Àrabs i Rússia, Putin, el futurible president americà, Marine Le Pen i els incipients partits nazis alemanys tornen a repetir, si Déu no ho impedeix, la mateixa maniobra que va donar lloc a la II Gran Guerra, els USA perden el centre del món, se n'adonen, però no perquè arribe a la Xina, sinó perquè el centre del món vist des del punt de mira lingüístic-religiós-social és a la xarxa d'Internet, tots som el centre; com el polític i econòmic, que fluctuarà en aquests tres blocs abans anomenats.
Estem davant de la irrupció en la encara primera potència del món de Trump, el Hitler americà, aquell home benintencionat i del discurs capitalista, com ho era Hitler, que intenta salvar Occident, els USA, del perill de ninguneig a que s'acosten; s'alia amb Putin, un altre home que veu molt alt el seu llistó en aquesta nova Era, ell, un home normòpata ho té molt clar, Rússia arribarà a comandar el món junt a la Xina, però no té clar una cosa, que haurà de morir simbòlicament primer, cosa que ja albira i tem profundament, i què és morir simbòlicament? Ja ho sabrà, em caldria fer una obra sencera per a mostrar la meua mort simbòlica.
Un món com el plantegen les ments o cossos paranoics i normòpates, és a dir, des dels discursos del capitalista i de l'amo o millor explicat, des del registre econòmic no té solució de continuïtat, imagineu-vos una família que pot comprar un ganivet, que passa un període de fam, i que el pare viu amb una colla de fills, què farà amb el ganivet si és un paranoic o capitalista? Tot pensant en què fins i tot França té l'àrea atòmica de “L'home mort”, és important el registre econòmic, com també el polític, però el món de la política serà el punt d'unió cap al registre lingüístic-religiós-social del que països com Catalunya, Irlanda del Nord, Libia, Síria, etcètera, són al camp de batalla que quedarà en eixe futurible Apocalipsi, la zona àrab i europea, però no ens equivoquem, en un final seran qui moriran ràpidament, sense adonar-se'n, front al que quedarà del globus, que ho farà amb la segona mort, la més traumàtica; el que vull dir-vos és que no és només el registre econòmic o el polític qui governarà el món, sinó també el lingüístic-religiós-social, el que proporcionarà l'estabilitat del sistema, qui crearà el miracle, la nova veritable visió del món i, tots tres ajuntats en una globalització que si no és atomitzada culturalment, religiosa, lingüística, social, econòmica i política, serà fatal.
No ens empenyorem en veure, com als vells temps un camp de batalla, no n'hi ha, hui el centre del món és a la xarxa, i l'escenari de les guerres, que com ja vos he indicat en aquest bloc, ja són de baixa intensitat, però tant econòmiques com lingüístiques i polítiques, amb una excepció, i és que si no mirem un escenari fictici per a les nostres bregues, és a dir, si no passem pàgina, com es va passar en el desarmament, en tots els registres, malgrat la traveta de Putin, tot acabarà. Els camps de batalla van passar de llocs destinats a ella, a grans ciutats i finalment països i regions en les guerres llampec, hui estem en la major revolució, les guerres seran també atomitzades i globalitzades, i perfectament desglobalitzades.
O hem de passar, i és el més probable, tots per una mort simbòlica de la nostra civilització, per arribar a la plaça de la Nova Era de Déu, Crist i Dionís, en què un socialisme o feixisme amb llibertat i control de les plusvàlues, del que ja la Xina ens ve influint, tot i que caldrà que n'aprenga molt més, ens faça caminar obertament, no en una solució final, però amb una miqueta d'harmonia en una globalització desglobalitzada i atomitzada.
Els dimarts huit de novembre pot eixir Trump elegit, un salvador o un àngel exterminador? Vosaltres m'ho direu, i espere que no siga ell qui m'ho faça saber, doncs el que sí tinc del cert, a banda de tot el que vos he exposat, és que seria de la pitjor manera.

dijous, de novembre 03, 2016

Què passa al parlament espanyol?

Només vos faré unes preguntes, una explicació i una conclusió, primerament preguntaré si tan segrestada anímicament està l'oposició? No ha demanat el PSOE, després de donar la clau del nou manat del PP, cap contrapartida, i li ha donat la possibilitat de llançar-li les culpes a qualsevol oposició, que es veuria, gràcies tot cal dir-ho, als mèdia, com a un atac a Espanya; pel bé d'Espanya Rajoy li demanarà al PSOE el que no es pot demanar a cap oposició.
Tan segrestada ideològicament està l'oposició? Als poders fàctics, als bancs i als grans capitals, després de que l'estat espanyol haguera fet públic el deute d'un grapat de benestants, cert és que jo m'haguera quedat amb uns pocs diners de menys, però, val la pena? Val la pena trencar l'economia d'Occident, d'Espanya amb un propòsit ocult i només visible a uns pocs?
O és que ja no hi ha esquerra? Sí, sí que n'hi ha, sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà, és com voler llevar el Cel o la Terra, tant la dreta celestial com la Terra esquerrana volen i necessiten de tots nosaltres i, les necessitem en peus.
Però anem al gra, no se n'han adonat del problema dels pobles hispànics i el seu despertar? No se n'han adonat de que no es podrà aturar aquesta tendència si no s'hi fan concessions simètriques o si més no més autonomistes? I tu retallant també competències.
No se n'han adonat de què no es pot estirar de la corda eternament? la goma es trenca, els diners s'esgoten, les famílies han de demanar, les cases s'afonen.
En fi, hem fet esdevenir l'estat, Espanya, en un gran banc, una gran fàbrica o un gran mercat, vist pel discurs capitalista es faran la il·lusió de no necessitar res més, fals, però tampoc ja no hi entren ni els amos, ni els militars, serà això perillós? Ni s'ho pregunten ja, per a què? Què dir de la població, i el cert és que si dirigents anteriors l'havien fet esdevenir una caserna, si més no ens podíem queixar, davant dels grisos o en el paredó, morts amb esperança, hui, entre els mèdia i l'autocensura ja no podem ni alçar la veu, sí, podem, però no ho fem, amb una diferent violència, la de la pèrdua de l'esperança, de la dignitat, del benestar.
Per l'amor de Déu, Rajoy, que anem a la fi, i tu sense adonar-te'n, on ets? Sí, ho sé, al govern.