València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de novembre 17, 2016

No hi ha ètica sense estètica

L'acord, processó del Crist de la Bona Mort
La dreta pura és el baró pur, és el discurs capitalista, que hui domina el món, i el discurs de l'amo, primer amo universal; es defineix per les seues accions, esclavatge, xenofòbia, misogínia, oligocentrisme econòmic; mentre que és l'esquerra, les dones, i bàsicament el discurs histèric qui conforma l'altre pol, que el defineix la teoria de gènere, la misantropia, en el sentit de subestimar la idea d'Home; la simetria dels sexes, la lluita de classes, etcètera; però cal dir que hi ha un altre registre a banda d'aquests dos, yin i yang i, és l'amor, el que les dones anomenen amor i els barons l'estabilitat del sistema i ambdós la prudència; si aquest darrer no funciona el resultat és la bipolarització i el conflicte.
No hi ha ètica sense estètica, si en una democràcia algú et diu que llançarà la gent de sa casa és que és capaç de fer molt més, es fa i no es diu, en democràcia; no hi ha yin sense yang, com no n'hi ha d'aquests dos sense amor, sense estabilitat, sense prudència; és evident que com la trinitat allò simbòlic, imaginari i real lacanians, poden anar per separat, però si un d'ells falla, falla tot el sistema.
Quan entrem en una època de benestar social les dones prenen la paraula i els carrers i, tot i que sempre cal escoltar-les, comencen a fer valdre l'enveja del penis contra el baró (no és dona la persona amb vagina, i no parle amb connotacions sexuals), creant diferències entre els sexes, subestimant la virilitat, igualant els sexes i llurs rols, per cert, merament simbòlics al meu entendre; açò és degut a què el comés d'aquest discurs és el de desemmascarar al del baró, que el formen dos discursos, el de l'amo i el capitalista (tampoc ha de ser un home o dona físic, sense connotacions sexuals), prompte, per una sèrie de detonants tan miraculosos negatius com objectius, doncs es repeteixen històricament; el discurs capitalista entra en crisi a l'igual que el de l'amo que veu conquerit el seu lloc, s'esdevenen desajustos econòmics, precedits pels lingüístic-religiosos i finalment polítics; i és sempre el discurs de l'amo, ple d'angoixa de castració, que liderat per una persona del discurs capitalista que pren el paper de salvador, qui eclosiona la flama de la involució i el conflicte.
Involució que podria haver-se minimitzat o minimitzar-se amb una “policia” entre cometes, ferma dels discursos de l'amo i del capitalista, amb una altra “policia” de l'histèric, que passaria per la presa de consciència en l'espiritualitat per part dels més elements possibles del discurs histèric, i l'amor, l'estabilitat o la prudència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada