València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de novembre 03, 2016

Què passa al parlament espanyol?

Només vos faré unes preguntes, una explicació i una conclusió, primerament preguntaré si tan segrestada anímicament està l'oposició? No ha demanat el PSOE, després de donar la clau del nou manat del PP, cap contrapartida, i li ha donat la possibilitat de llançar-li les culpes a qualsevol oposició, que es veuria, gràcies tot cal dir-ho, als mèdia, com a un atac a Espanya; pel bé d'Espanya Rajoy li demanarà al PSOE el que no es pot demanar a cap oposició.
Tan segrestada ideològicament està l'oposició? Als poders fàctics, als bancs i als grans capitals, després de que l'estat espanyol haguera fet públic el deute d'un grapat de benestants, cert és que jo m'haguera quedat amb uns pocs diners de menys, però, val la pena? Val la pena trencar l'economia d'Occident, d'Espanya amb un propòsit ocult i només visible a uns pocs?
O és que ja no hi ha esquerra? Sí, sí que n'hi ha, sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà, és com voler llevar el Cel o la Terra, tant la dreta celestial com la Terra esquerrana volen i necessiten de tots nosaltres i, les necessitem en peus.
Però anem al gra, no se n'han adonat del problema dels pobles hispànics i el seu despertar? No se n'han adonat de que no es podrà aturar aquesta tendència si no s'hi fan concessions simètriques o si més no més autonomistes? I tu retallant també competències.
No se n'han adonat de què no es pot estirar de la corda eternament? la goma es trenca, els diners s'esgoten, les famílies han de demanar, les cases s'afonen.
En fi, hem fet esdevenir l'estat, Espanya, en un gran banc, una gran fàbrica o un gran mercat, vist pel discurs capitalista es faran la il·lusió de no necessitar res més, fals, però tampoc ja no hi entren ni els amos, ni els militars, serà això perillós? Ni s'ho pregunten ja, per a què? Què dir de la població, i el cert és que si dirigents anteriors l'havien fet esdevenir una caserna, si més no ens podíem queixar, davant dels grisos o en el paredó, morts amb esperança, hui, entre els mèdia i l'autocensura ja no podem ni alçar la veu, sí, podem, però no ho fem, amb una diferent violència, la de la pèrdua de l'esperança, de la dignitat, del benestar.
Per l'amor de Déu, Rajoy, que anem a la fi, i tu sense adonar-te'n, on ets? Sí, ho sé, al govern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada