València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de novembre 06, 2016

Per a la Xina: El món i la globalització, els tres registres

És la segona vegada que parle de la Xina en els meus escrits, no per no tenir opinió, sinó perquè no tocava, no em tocava; la il·lusió xinesa és comandar el nou canvi d'Era, l'Era de Crist, Déu i Dionís.
Per una altra banda els USA, Europa i Rússia reaccionen, el nou globus, mirat des del punt de mira econòmic, greu i fatal visió si només es mira aquest registre, estarà format per quatre potències, Xina, Occident, Països Àrabs i Rússia, Putin, el futurible president americà, Marine Le Pen i els incipients partits nazis alemanys tornen a repetir, si Déu no ho impedeix, la mateixa maniobra que va donar lloc a la II Gran Guerra, els USA perden el centre del món, se n'adonen, però no perquè arribe a la Xina, sinó perquè el centre del món vist des del punt de mira lingüístic-religiós-social és a la xarxa d'Internet, tots som el centre; com el polític i econòmic, que fluctuarà en aquests tres blocs abans anomenats.
Estem davant de la irrupció en la encara primera potència del món de Trump, el Hitler americà, aquell home benintencionat i del discurs capitalista, com ho era Hitler, que intenta salvar Occident, els USA, del perill de ninguneig a que s'acosten; s'alia amb Putin, un altre home que veu molt alt el seu llistó en aquesta nova Era, ell, un home normòpata ho té molt clar, Rússia arribarà a comandar el món junt a la Xina, però no té clar una cosa, que haurà de morir simbòlicament primer, cosa que ja albira i tem profundament, i què és morir simbòlicament? Ja ho sabrà, em caldria fer una obra sencera per a mostrar la meua mort simbòlica.
Un món com el plantegen les ments o cossos paranoics i normòpates, és a dir, des dels discursos del capitalista i de l'amo o millor explicat, des del registre econòmic no té solució de continuïtat, imagineu-vos una família que pot comprar un ganivet, que passa un període de fam, i que el pare viu amb una colla de fills, què farà amb el ganivet si és un paranoic o capitalista? Tot pensant en què fins i tot França té l'àrea atòmica de “L'home mort”, és important el registre econòmic, com també el polític, però el món de la política serà el punt d'unió cap al registre lingüístic-religiós-social del que països com Catalunya, Irlanda del Nord, Libia, Síria, etcètera, són al camp de batalla que quedarà en eixe futurible Apocalipsi, la zona àrab i europea, però no ens equivoquem, en un final seran qui moriran ràpidament, sense adonar-se'n, front al que quedarà del globus, que ho farà amb la segona mort, la més traumàtica; el que vull dir-vos és que no és només el registre econòmic o el polític qui governarà el món, sinó també el lingüístic-religiós-social, el que proporcionarà l'estabilitat del sistema, qui crearà el miracle, la nova veritable visió del món i, tots tres ajuntats en una globalització que si no és atomitzada culturalment, religiosa, lingüística, social, econòmica i política, serà fatal.
No ens empenyorem en veure, com als vells temps un camp de batalla, no n'hi ha, hui el centre del món és a la xarxa, i l'escenari de les guerres, que com ja vos he indicat en aquest bloc, ja són de baixa intensitat, però tant econòmiques com lingüístiques i polítiques, amb una excepció, i és que si no mirem un escenari fictici per a les nostres bregues, és a dir, si no passem pàgina, com es va passar en el desarmament, en tots els registres, malgrat la traveta de Putin, tot acabarà. Els camps de batalla van passar de llocs destinats a ella, a grans ciutats i finalment països i regions en les guerres llampec, hui estem en la major revolució, les guerres seran també atomitzades i globalitzades, i perfectament desglobalitzades.
O hem de passar, i és el més probable, tots per una mort simbòlica de la nostra civilització, per arribar a la plaça de la Nova Era de Déu, Crist i Dionís, en què un socialisme o feixisme amb llibertat i control de les plusvàlues, del que ja la Xina ens ve influint, tot i que caldrà que n'aprenga molt més, ens faça caminar obertament, no en una solució final, però amb una miqueta d'harmonia en una globalització desglobalitzada i atomitzada.
Els dimarts huit de novembre pot eixir Trump elegit, un salvador o un àngel exterminador? Vosaltres m'ho direu, i espere que no siga ell qui m'ho faça saber, doncs el que sí tinc del cert, a banda de tot el que vos he exposat, és que seria de la pitjor manera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada