València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de desembre 31, 2016

Amb qui es desfoga el mascle?

“El matrimoni és un ring de boxa”, canta Sabina, però ho és de desigual; mentre que el yin pot desfogar-se amb altres dones i hòmens amb associacions per a la defensa de les dones, amb el 116, número de telèfon contra els maltractaments familiars, que només atén a les dones, fins a grups de tota mena i tota la maquinària mediàtica incloent que en països menys desenvolupats les dones parlen entre elles, posen a la grenya al seus marits, fins i tot hi ha alguna que els fa el salt o que canvia periòdicament els mobles de la casa.
Però i el baró? A qui pot queixar-se el baró dels desficacis de la seua dona, o millor, a qui pot queixar-se el yang dels desficacis del seu yin?
Cert és que l'angoixa de castració del baró esdevé enveja del penis yin quan aquest es desfoga amb la paraula amb altres iguals, esdevenint així l'home en una dona o yin, no podent, i eixa és una altra, acomplir sexualment amb la seua yin ni ser ell mateix, doncs si hi ha una cosa que defineix al baró és la virilitat, que ve d'eixa angoixa de castració, front a la feminitat que prové de l'enveja del penis i que en unir-se en l'acte de l'amor o amb les paraules de dos angoixats, yin i yang es dissol.
L'única eixida que li ha quedat històricament al yang és fer la guerra, desfogar-se sense enveja, sinó amb odi i destrucció que són conceptes més masculins que la pròpia enveja, també destructiva, però des del silenci.
“Els hòmens fan la guerra per a fugir de llurs dones”, va dir Lacan, no sent home ni dona la persona amb penis o vagina i sense parlar sexualment, però la pregunta és: Serà possible eliminar les guerres mentre hi haja hòmens i dones, yin i yang i no siga possible l'acte de la comunicació? Ací vos deixe la pregunta, potser farem guerres simbòliques, per això la importància del símbol i de la idea d'Home, i les farem com el titot que estén el seu plomatge per a desarmar al seu rival; sempre hi haurà el mal, la guerra, la malaltia, la fam com a base per a què nasca el bé, el que hem d'intentar és que siga de baixa intensitat, mitjançant la poesia, la literatura, la filosofia i totes les humanitats que ens permetran i ja ens permeten gràcies a la xarxa d'Internet, descarregar-nos de les nostres angoixes, tant masculines com femenines.

2 comentaris:

  1. Quina reflexió tan profunda, com sempre!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Isabel, el teu recolzament el necessitava en aquest moment, gràcies.

    ResponElimina