València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de desembre 20, 2016

isme, isme, isme; "masclisme", bonisme i maniqueisme

Se'ns està dient des de tots els mitjans de comunicació que el mascle és roí, o millor, que tant em fa, que el “masclisme” és roí i, que les dones o el “feminisme” és bo, es parla de les mortes a mans d'hòmens, de la violència domèstica, posant-li el nom i titllant-la de “gènere”, “masclista”, dels hòmens contra les dones, com si no fóra més que una violència unilateral, res més alluntat d'això, el quaranta per cent de morts són hòmens i xiquets a mans de les dones, però ens l'oculten, i tot i que encara no m'he assabentat ben bé el perquè, vos diré que, el fet és de fa quatre anys, jo tenia un amic que vivia amb una dona alcohòlica, que solia beure de tant en tant quan ell se n'anava a treballar.
Aquest amic, que feia un any que la coneixia i vivien junts ambdós, la va tancar a casa, no cal dir que quan el yang fa menys deu, el yin en fa deu i, aquesta dona es va fer abans una rèplica de les claus de la casa. Però va ser la manera en què aquest home va enamorar-se de la seua dona, pocs mesos més tard es casaren i fins ara viuen feliços.
El que vull dir-vos és que el “masclisme” per a aquest home era normal, però no per a ell sinó per ser consubstancial al baró, així que no té lloc la paraula “masclisme” sinó la idea d'Home; aquest home, per a enamorar-se havia de transgredir al Pare i, aquesta va ser la transgressió a l'ordre del superjó que li deia exortativament ¡respecta les dones! Ben cert que en aquesta transgressió es va jugar la vida, si aquest afer haguera arribat a una “feminista” l'haguera odiat fins la mort, la seua mort haguera esdevingut de forma yang amb una denúncia o de forma yin amb una malaltia provocada per l'enveja del penis o l'odi d'aquella.
Per a estimar a una dona cal donar la vida a eixe Pare o eix de l'individu, transgredir aquella ordre paterna o Déu i jugar-nos-la d'aquesta manera per la nostra dona, donar la vida o jugar-nos-la per ella, la major prova d'amor per a una dona, malgrat el que la moral o l'instint de mort que conforma les nostres lleis vulguen dir de contrari.
L'amor es va acomplir i ella, passat el temps recorda aquells moments com els millors de la seua ja llarga relació.

4 comentaris:

  1. Confessaré que no entenc gaire d'aquest tema. El sentit comú diu que tothom ha de ser respectat, sigui home o dona i encara més en el terreny íntim de l'amor la relació de parella. I és cert que existeixen relacions tòxiques, on es fa mal a la parella i és difícil escapar d'aquestes relacions per un munt de raons diferents. Entenc que aquestes lleis i aquestes campanyes mediàtiques aparentment absurdes tenen alguna cosa a veure amb alguna estratègia per intentar donar vies de sortida a aquest problema. I potser l'estratègia funciona, tot i que sospito que també hi ha efectes col·laterals, sobretot pel que fa a la criminalització de l'home com a home.

    També, com comentes, hi ha un tema complicat en com ens relacionem amb les dones. Perquè la frontera entre seducció i assetjament de vegades no està clara. L'exemple que poses sembla més aviat un cas d'assetjament i relació insana. Però també és cert que hi ha una part irracional, relacionada amb els sentiments, que transgredeix la lògica i l'ètica.

    ResponElimina
  2. No ho podria haver explicat jo millor, Sergi, i el que passa és que amb aquestes polítiques es crea el que intentem evitar.

    Una abraçada des de València.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Hola Vicent , quin tema estas tocant... Jo como dona haig de dir que no podem estar amb els ulls tapats cap a la violència, ja sigui cap a la dona o el home i molt menys cap a aquests nens que han tingut la degracia de viure en una llar de maltractadors. Sembla que es dona mes en femení que en masculí pero la violència de gènere justament no ha de tenir gènere tant greu es en una dona que en un home i els mitjans d'ajuda han de ser pels dos. Ara tambe estic d'acord amb el Sergi. Esperem que s'acabi aquest any sense cap cas mes, ha estat un any nefast en quan a pèrdues humanes, que marxi ja el per mi maleït 2016. Una abraçada

    ResponElimina