València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de setembre 30, 2016

Ulisses contra el Ciclop

És cert que jo, lliurement, vaig eixir d'Ítaca, però tu em posares el parany per a què jo caiguera a la teua cova, tu em vas buscar, tu em vas cercar.
Hui t'he fet “obluir”, he fet que ja no veieres pel teu ull, un ull que era més que una benedicció un càstig, gràcies.
Gràcies perquè sé que en dir-te “no sóc ningú” ningú no podrà res contra mi, et creurien boig, i sé també que ton pare, el déu Poseidó no anirà contra mi, m'ho ha promès, perquè si hem aprés quelcom des de l'Odissea d'Ulisses és que la intenció és el veritable far, i no la corfa de la intenció, sinó el final d'ella.
I finalment ton pare em desposseirà de la meua càrrega en fer-te un comiat dient: _Sóc Ulisses. Des de la proa del meu vaixell, i no un ha estat Ulisses, doncs no et vaig fer mal, res d'això, et vaig portar al camí de la mortalitat, dit d'una altra manera, que veieres que hi ha més terra més enllà on mirava el teu ull, hui esdevingut en dos, humans.

dimarts, de setembre 27, 2016

Dia de les llengües, han parlat les perifèries lingüístiques

Ahir va ser el dia de les llengües a tot el planeta, les llengües oblidades, eixos símptomes, que reprimits provoquen guerres i conflictes, i que foscos interessos s'encarreguen, sota motius econòmics, polítics i religiosos-lingüístics, d'esborrar, sota un pretés bé comú, gran errada. El dia ha passat sense pena ni glòria, i haguera sigut menys encara si les perifèries no hagueren parlat a aquest estat-nació, nació de nacions.
A Galícia es dona una situació que ja es va donar a València, hi ha un nacionalisme, millor fals o formal nacionalisme horitzontal, tot lo món empra el gallec-portuguès per a dirigir-se a l'electorat, fent així de cara a l'opinió pública, en el cas dels partits estatals, un nacionalisme de forma, que no de fons, doncs no es fa palès en polítiques tendents al reforçament de la llengua pròpia de Galícia, els ciutadans han caigut en el parany, com va passar fa uns deu anys a València.
I al País Basc la cosa està molt més clara, el bipartidisme estatal, de la nació estat s'ha trencat en favor del nacionalisme perifèric, el derrotat el nacionalisme estatal.
Quan se n'adonarà l'estat-nació, nació de nacions espanyola o la simple Castella de que hi ha un veritable problema lingüístic d'ençà més de quatre cents anys, i que amb la substitució lingüística anem a un conflicte global?
Quan se n'adonarà Castella de que ha de fer un sistema polític, lingüístic i econòmic simètric? La resposta serà la salvació d'aquest país i potser del globus, doncs Espanya històricament ha estat el banc de proves de les polítiques de tot tipus assajades dos cents anys ençà.

dilluns, de setembre 26, 2016

Diotima

Diotima
Tot era ja un sense sentit,
no érem ja dos,
jo t'abraçava, tu fruïes, jo sagnava,
i en mirar-nos abraçats i nus
encarats a l'espill
hi havia color d'argent a les meues galtes,
i poder en la teua mirada,
mentre era jo qui fendia
el coltell de carn al teu ventre,
i vaig baixar als inferns,
perquè jo t'estimava,
potser com estima Déu, amb l'espasa,
i em vaig aliar, deixant-te,
amb un embravit mar,
en un assassinat civilitzat
i només permès en la seua inconsciència,
i em vaig confondre amb les seues
ja calmades aigües,
i em vas triar a mi,
fort com Neptú.
Perquè l'amor no creu en els pusil·lànimes.


*Diotima és la dona que va mostrar la dinàmica de l'amor a Sòcrates.

dimarts, de setembre 20, 2016

Tothom diu: Tothom vol veure'm com ell

Açò és degut al narcisisme primigeni, tots volem veure'ns a nosaltres mateixos en l'altre, i sobretot en el nostre "altre".
No hi ha un primer esglaó de poder-sexualitat, tot és una cadena, les lesbianes temen als hètero-histèrics per por a enamorar-se després de ser estimats per aquests; els normòpates els passa el mateix amb els hètero-histèrics i les lesbianes, a aquestes per ser castigats en enamorar-les, castigats amb l'enveja del penis, amb el que podríem anomenar "sobrenatural"; els hètero-histèrics els passa exactament el mateix amb els homo-histèrics, tenen por d'estimar-los per por a ser estimats per aquests i els homo-histèrics els passa amb els hètero-histèrics el mateix.
Hi ha murs en quant a l'amor, el més pur amor que no poden ser sobrepassats o pot arribar a ser perillós i quan açò passa sense voler-ho hi ha un conflicte, una guerra.
Ara, realment no hi ha cap classificació entre aquests tipus de persones, sinó que tots "No som" exepte les lesbianes que són les úniques que es pot dir que s'acosten a "l'ésser", tots els altres fan una carrera cap a l'ésser, l'homosexual histèric cap a la feminitat i el saber; l'hètero histèric cap al saber, el normòpata cap al poder i la mort i la lesbiana cap a Déu i la masculinitat.
Però el quid de la qüestió és la pregunta que crea la Història: ¿què vol la mare? ¿què sent una dona/home? Ara, també vos he de dir que tots tenim com a partenaire un d'aquests a qui temem o estimem, doncs cada persona necessita alguns partenaires, cinc com a mínim.
Aquesta por al nostre "altre" ve d'allò masculí a perdre el fal·lus, l'esperança, els diners, la salut; i el mateix en allò femení, però en aquest cas en prendre el fal·lus, l'esperança no desitjada.

diumenge, de setembre 04, 2016

Alerta!


El dia en què desapareguen les persones amb síndrome de Down el món desapareixerà, acosten a la Humanitat a la bondat, a la salut, a la pau i a l'eficàcia. A Déu, si hi creieu. Aquest tipus de persones son el Temple i la Biblioteca de l'Home, ensenyem-los i eduquem-los el necessari, no més.

No faig cap article perquè són un gran misteri, fins i tot per a professionals que els eduquen i per a pares, no cal que els eduquem tant a ells, ens han d'educar ells a nosaltres, i nosaltres hem d'aprendre d'ells.