València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de desembre 31, 2016

Amb qui es desfoga el mascle?

“El matrimoni és un ring de boxa”, canta Sabina, però ho és de desigual; mentre que el yin pot desfogar-se amb altres dones i hòmens amb associacions per a la defensa de les dones, amb el 116, número de telèfon contra els maltractaments familiars, que només atén a les dones, fins a grups de tota mena i tota la maquinària mediàtica incloent que en països menys desenvolupats les dones parlen entre elles, posen a la grenya al seus marits, fins i tot hi ha alguna que els fa el salt o que canvia periòdicament els mobles de la casa.
Però i el baró? A qui pot queixar-se el baró dels desficacis de la seua dona, o millor, a qui pot queixar-se el yang dels desficacis del seu yin?
Cert és que l'angoixa de castració del baró esdevé enveja del penis yin quan aquest es desfoga amb la paraula amb altres iguals, esdevenint així l'home en una dona o yin, no podent, i eixa és una altra, acomplir sexualment amb la seua yin ni ser ell mateix, doncs si hi ha una cosa que defineix al baró és la virilitat, que ve d'eixa angoixa de castració, front a la feminitat que prové de l'enveja del penis i que en unir-se en l'acte de l'amor o amb les paraules de dos angoixats, yin i yang es dissol.
L'única eixida que li ha quedat històricament al yang és fer la guerra, desfogar-se sense enveja, sinó amb odi i destrucció que són conceptes més masculins que la pròpia enveja, també destructiva, però des del silenci.
“Els hòmens fan la guerra per a fugir de llurs dones”, va dir Lacan, no sent home ni dona la persona amb penis o vagina i sense parlar sexualment, però la pregunta és: Serà possible eliminar les guerres mentre hi haja hòmens i dones, yin i yang i no siga possible l'acte de la comunicació? Ací vos deixe la pregunta, potser farem guerres simbòliques, per això la importància del símbol i de la idea d'Home, i les farem com el titot que estén el seu plomatge per a desarmar al seu rival; sempre hi haurà el mal, la guerra, la malaltia, la fam com a base per a què nasca el bé, el que hem d'intentar és que siga de baixa intensitat, mitjançant la poesia, la literatura, la filosofia i totes les humanitats que ens permetran i ja ens permeten gràcies a la xarxa d'Internet, descarregar-nos de les nostres angoixes, tant masculines com femenines.

dimarts, de desembre 20, 2016

isme, isme, isme; "masclisme", bonisme i maniqueisme

Se'ns està dient des de tots els mitjans de comunicació que el mascle és roí, o millor, que tant em fa, que el “masclisme” és roí i, que les dones o el “feminisme” és bo, es parla de les mortes a mans d'hòmens, de la violència domèstica, posant-li el nom i titllant-la de “gènere”, “masclista”, dels hòmens contra les dones, com si no fóra més que una violència unilateral, res més alluntat d'això, el quaranta per cent de morts són hòmens i xiquets a mans de les dones, però ens l'oculten, i tot i que encara no m'he assabentat ben bé el perquè, vos diré que, el fet és de fa quatre anys, jo tenia un amic que vivia amb una dona alcohòlica, que solia beure de tant en tant quan ell se n'anava a treballar.
Aquest amic, que feia un any que la coneixia i vivien junts ambdós, la va tancar a casa, no cal dir que quan el yang fa menys deu, el yin en fa deu i, aquesta dona es va fer abans una rèplica de les claus de la casa. Però va ser la manera en què aquest home va enamorar-se de la seua dona, pocs mesos més tard es casaren i fins ara viuen feliços.
El que vull dir-vos és que el “masclisme” per a aquest home era normal, però no per a ell sinó per ser consubstancial al baró, així que no té lloc la paraula “masclisme” sinó la idea d'Home; aquest home, per a enamorar-se havia de transgredir al Pare i, aquesta va ser la transgressió a l'ordre del superjó que li deia exortativament ¡respecta les dones! Ben cert que en aquesta transgressió es va jugar la vida, si aquest afer haguera arribat a una “feminista” l'haguera odiat fins la mort, la seua mort haguera esdevingut de forma yang amb una denúncia o de forma yin amb una malaltia provocada per l'enveja del penis o l'odi d'aquella.
Per a estimar a una dona cal donar la vida a eixe Pare o eix de l'individu, transgredir aquella ordre paterna o Déu i jugar-nos-la d'aquesta manera per la nostra dona, donar la vida o jugar-nos-la per ella, la major prova d'amor per a una dona, malgrat el que la moral o l'instint de mort que conforma les nostres lleis vulguen dir de contrari.
L'amor es va acomplir i ella, passat el temps recorda aquells moments com els millors de la seua ja llarga relació.

divendres, de desembre 09, 2016

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2017 a tot lo món

Aquells que defensem la pau sabem que de tant en tant cal donar un colp en la taula, i altres vegades anar a la guerra per a defensar-la, no, no és que siguem simples i pensem que hi ha bons i roïns, sinó que quan les coses es posen lletges algú ens allista per a defensar un sentit comú que veiem sagrat.
Però en temps de bonança o de pau sempre hi ha el perill de que des d'un costat i des d'un altre l'odi i la violència ens encenga i en això sí que som destres, en evitar el que podria succeir si no ens afanyem a posar-li fre.
Però en aquests dies nosaltres, els hòmens de pau ens relaxem, no, no hi ha ningú que s'aprofite, perquè en el fons tant hòmens com dones, yin com yang saben que cal un “quelcom” sagrat per a sentir que la vida mereix la pena ser viscuda, i així ho fan, la major part d'hòmens i dones de la Terra fan les paus i s'estimen en aquestes dates.
Jo voldria que aquests dies de Nadal tots ens férem responsables del que fem, diem i pensem, si més no en aquestes jornades només, ja seria un luxe, que podria encadenar una conducta i uns sentiments cap al futur, un futur on no hi haguera violències i si les n'hi ha, que és el més normal, foren de les més tolerables.
En fi, Bon Nadal i Pròsper Any Nou 2017 a tot lo món per avançat, espere que puguem arribar-hi i que res no ature aquest missatge de pau, de prosperitat i amor.


València 9 de Desembre de 2016 del Nostre Senyor Jesucrist.

divendres, de desembre 02, 2016

Fumadors, salveu-nos una altra vegada

Aquest article bé podria anomenar-se viciosos, salveu-nos una altra vegada, perquè les pujades que quadraran els pressupostos d'enguany no només les faran els fumadors, sinó com molts voldrien, els bocs expiatoris en què el neoliberalisme d'esquerres estètiques vol fer-nos esdevenir, a tot lo món, sí, a tots.
Aquestes mesures són les que han portat a un Tiump que ha agafat el malestar de l'home del carrer degut al bonisme.
Aquestes mesures com la pujada d'un 10.000 per cent del preu del tabac, la caiguda de la figura paterna, la popularització i normalització de la lluita de classes per a crear les societats, la simetria dels sexes, la ideologia de gènere, l'anatemitzacio del fet de nàixer baró, la generalització, com a lluita contra el baró, de l'enveja del penis femenina i el seu exèrcit, el feminisme, la persecució de la prostitució i la criminalització de sentiments com la pederàstia, que tot i que problemàtics hauríem de trobar-los eixides (se m'acudeixen els robots i prompte els replicants), a més d'altres excessos del bonisme, que naix de la dialèctica de la Història, ha fet que isquera el nou anticrist, aquell que si no l'aturem posarà el punt final a la trajectòria de l'Home sobre la Terra.
Molts diran que només ha sigut culpable allò econòmic, sí, ho diran els que solucionen un càncer amb diners i els seus esclaus, de tots ells que ens lliuren els déus, i per a que això passe, una forma de començar seria que tots començarem a fumar i a beure, això sí, políticament correctes i amb l'aquiescència de Déu.