València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de gener 26, 2017

Postveritat i l'Europa de les nacions

Hi ha qui ha equivocat, substituït i s'ha enganyat en conceptualitzar el terme postveritat, no és postveritat la veritable o més important vessant de la veritat, la intenció. La intenció del discurs és més important que la seua veritat, o és el mateix un Mao que un Sartre? Tot i ser ambdós maoistes, són els mateixos Hitler i Heidegger? Són igualment diferents.
La globalització ha de ser atomitzada i desglobalitzada, tot i no ser eixa la definició exacta, doncs és tan inexacta com la mateixa veritat, si els USA s'encarreguen de dinamitar la UE pot passar exactament el contrari del que es pretendria amb aquest fet, esdevindrà no la veritat de la intenció sinó la més horrible postveritat, la fi en endinsar-nos en la inexistent veritat de la veritat, en l'ignot.
O és que es pensa USA que França no té l'àrea de l'Home Mort i que no té lideratge? O és que es pensa que una Espanya dividida artificialment pels USA o tant se val una Europa dividida entre feixistes i comunistes no tindrà la temptació d'acostar-se a la Xina i a altres potències aliades, és a dir, canviar d'aliat? O a qualsevol competidor postveraç?
És a dir que hui les guerres ja no poden ser “reals” sinó “virtuals” si volem sobreviure, el món de la globalització i postglobalització així ens ho demana, i ho han de ser de baixa intensitat, ningú a Europa es xucla els dits.
Hi ha d'haver una atomització econòmica, però també política i lingüístic-religiosa, el que vol dir que si només mirem el registre econòmic amb les consegüents guerres reals ens arribarà l'Apocalipsi, tot i pensar els USA que poden ser els estats de la UE el camp de batalla, idea nefasta per falsa.
Tots perdríem en aquest pressupòsit malgrat els qui puguen pensar que els europeus siguem ximples, hui el centre del món no és a cap lloc, sinó a la xarxa d'Internet i tots en som, els europeus podem estar bojos, però no som ximples.
I atomització política no vol dir disgregació política, Europa no es pot desintegrar ni sota un feixisme ni aliant-se amb cap potència, ni prestar el seu territori a la industria d'armament mundial, sinó que ha de fer dels seu registre lingüístic-religiós i dels seus països, respectant i fomentant les diferències que ens poden salvar de la paranoica globalització, ha de fer un sistema europeu, un país únic que done garantia a les diferents llengües i nacions que hi conté en un aequo principaliter, en una simetria absoluta, que salve les diferències lingüístiques-religioses, econòmiques i polítiques.
És a dir que la igualtat de llurs pobles no estiga en contradicció amb la seua veritat econòmica, tot i estar atomitzats econòmicament, política i lingüístic-religiosa, hem de pensar, no obstant, que en el futur la llibertat conviurà amb un tipus de societat feixista o socialista, però repetisc, amb la intenció ferma de la llibertat.

2 comentaris:

  1. Les guerres occidentals són un degoteig de morts i ferits. Les orientals, una realitat de milers. No són virtuals, doncs, sinó demorades en el temps i segons en quins països.
    Salutacions, Vicent.
    Olga X.

    ResponElimina
  2. Jo el que volia fer vore, Olga, és el perill de que els USA estiguen temptats a dissoldre Europa i fer-la el camp de batalla per a la indústria de l'armament, hui la Terra no ens deixa ja fer guerres reals.

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina