València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de març 28, 2017

Punts de recolzament que mouen tot

Els tres registres bàsics de la realitat són el simbòlic o fal·lus, que és el lingüístic-religiós-social; l'imaginari o de supervivència, que és l'econòmic, la fam, el poder; i el real, que rau en la relació entre individus, entre persones, és a dir, el que mou el sexe, que és el polític. 
Per a que un individu, sistema o ens es moga li cal un punt de recolzament, Galileu va dir: Doneu-me un punt de recolzament i mouré el món; en el terreny econòmic o imaginari, el real normalment dit, està el poder, la fam, tots ens movem quan tenim gana, és el darrer motor, encarregat de moure tot, anar a alimentar-se, matar per a nodrir-nos; el segon del que parlaré és el real, com a registre, imaginari normalment dit, la relació i funcions de relació depenen del desig que ens provoca la libido, la libido sexual, que sempre és masculina, activa, com l'anterior registre; aquesta libido fa que desitgem, ja amb la nevera plena, anar a ca una amiga, reunir-nos amb els amics per a passar una bona nit de festa o a casar-nos.
I el tercer registre és el simbòlic, amb el qual m'hi estendré més, aquest registre és tan artificial com natural, doncs va eixir amb la inèrcia inconscient de tota la raça humana, és per tant impossible de replicar amb una substància química o de reproduir en un laboratori, si no intervé una persona o persones ja “tacades” per ell, és la manca d'allò yin al que li falta el penis i per tant no posseeix fal·lus, sinó que l'espera d'un baró, o d'un fill i en el cas de les lesbianes l'esperen infinitament sense arribar mai a ell, tot i tindre'l, en no tenir penis, eixa espera infinita conforma la histèria femenina.
Aquesta manca del yin fa que aquest envege al yang que sí que posseeix penis, envege el fal·lus, que és la idea del penis i la seua absència, el que vol dir que si ens identifiquem com a poderosos contra altra persona i conscientment per a manar-la i en la consciència del nostre poder ja no estem al yang sinó que el perdem i entrem al yin. Doncs aquesta enveja fa de punt de recolzament, com ho feia la fam o el sexe, per a moure el món, la Història, els individus, etcètera; i ho fa mijançant la identificació contra el yang tot esperant un fal·lus, eixe poder simbòlic del yang, en un món millor i la seua espera i “lluita” per aconseguir-lo, o un canvi qualsevol, cosa que fa moure la Història i de retruc les relacions entre yin i yang.
Són aquests tres registres els punts de recolzament cap al progrés i l'esquizofrenització i histerització de les societats, fins que arriba a un punt en què afecta al yang, que reacciona, per a defensar el seu fal·lus envejat i posat en perill i fa una involució, que fins ara han sigut sempre traumàtiques, veiem la II Gran Guerra, però que a partir d'ara i gràcies a l'avanç en saber del yin i la seua espiritualitat, deixaran de ser traumàtiques.

diumenge, de març 26, 2017

Els discursos tancats de l'Home

Les idees humanes van fluint en el sentit de les agulles del rellotge, els discursos de l'amo i del capitalista escolten alhora que ignoren i subestimen al de l'analista i aquests fan el mateix amb el de la lesbiana i amb el de les dones i homosexuals, i aquests amb les lesbianes i amb el de l'amo i el capitalista; el de les lesbianes escolten i ignoren al de l'amo i el capitalista també; en el sentit contrari a les agulles del rellotge, és a dir, la part yang, del poder, front a la part yin del saber de les idees; els amos i capitalistes temen i amen a la lesbiana, alhora que temen i amen a l'homosexual i les dones, les lesbianes temen i amen també als homosexuals i a les dones, i aquestes fan el mateix amb els hètero histèrics, i aquests darrers temen i amen, per la seua part també a amos i capitalistes.
Les idees parteixen de tots llocs alhora, com en un miracle, atiats per l'Inconscient Col·lectiu, format per la part yang, éssers extraterrestres i robots; i per la part yin, ànimes i éssers immaterials, tot i que en passar d'un discurs a un altre hi ha sempre una tergiversació de les idees, que es dóna realment en cada individu, siga del discurs que siga, i aquesta variació de la realitat evita l'endogàmia d'idees i sentiments.
La lesbiana no té símbol, no té fal·lus, per tant, està dramàticament desposseïda de lloc; doncs si un yang amo o capitalista o hètero histèric espera posseir o fer factible el seu fal·lus o esperança, degut a que posseeix el penis, i ho fa amb el desig per una dona i les dones i homosexuals l'esperen d'un mascle, les lesbianes no poden fer factible un fal·lus que no tenen, en no tenir penis ni poder esperar el fal·lus de cap mascle, perquè de qui infinitament l'esperen, és a dir, histèricament, sense poder mai aconseguir-lo és de la dona que amen, desitgen o gaudeixen, i que a aquesta li falta.
Així les lesbianes, buscant el seu lloc han intentat històricament “envair” el discurs de les dones i homosexuals, per a trobar un lloc simbòlic, fent-los aptes per a la seua causa, fent de les “dones” la “dona”, i aquestes dones i homosexuals s'han desplaçat cap a l'hètero histèric, que de vegades esdevé al discurs homosexual; i lesbianes, dones i homosexuals s'han aliat amb el discurs de l'amo i del capitalista per la por i el respecte que aquests els tenen, i ha de ser en l'equilibri restablit, com indica el dibuix, que tot ha de tornar al seu lloc.
El discurs de la lesbiana és el motor de la Història, qui fa la dialèctica o deconstrucció, mentre que l'amo i el capitalista fan les involucions reguladores, que hui ja no seran traumàtiques. 

diumenge, de març 19, 2017

Feliç dia del Pare, de Sant Josep

Hui és el dia del Pare, principi i final de l'any, Principi i final, i dia de la cremà de les falles, el Nom del Pare ens ve per a donar-nos el pas al nou any, gràcies.



divendres, de març 17, 2017

Perquè va succeir la II Guerra Mundial?

La presa de responsabilitats, el judici de Nuremberg

La II Gran Guerra va ser un aprenentatge i un ajust entre el yin i el yang col·lectius, bolcats el primer cap a la vida i el segon cap a la mort o eixa era la seua intenció darrera.
Tot va començar en temps prehistòrics, amb la dialèctica de la Història o deconstrucció, el yin sempre tendeix degut a l'enveja del penis a violentar al yang i a traure-li la seua angoixa de castració que amb l'amor esdevé ambdues angoixes en creació per a la vida.
El període d'entreguerres va ser molt semblant a l'actual, amb una diferència, el yang ja havia provat la destrucció del món uns anys abans amb la I Gran Guerra tot i els seus manats creatius, doncs el yang és suïcida-assassí, per la qual cosa tendeix a no tenir inconscient, per així defensar-se conscientment del seu instint suïcida i de facto és destructiu, mentre que el yin és assassí-suïcida, amb la qual cosa sí té inconscient, doncs inconscientment és capaç de sobreviure, degut a que el seu si primari és assassí, front al suïcidi que en resulta, i pel qual pot donar la vida per amor i per a la creació, veiem els exemples de Crist o Sòcrates.
Però en la darrera gran guerra el yin es va adonar de la seua gran força en l'anonimat i en la indemostrabilitat, i la va fer palesa; un conflicte, com una malaltia comença per ambdues parts, pel yin amb una enveja o odi i amb la part yang amb l'aparició dels símptomes de la malaltia, com ara un càncer o una pulmonia, doncs el yang espentat pel yin i per la seua enveja del penis i alhora l'angoixa de castració del yang que espentava a l'enveja del penis del yin va fer que el yang creara un grup de sistemes totalitaris a Alemanya i a alguns països europeus, cosa que va ser resposta, després dels assassinats del nazisme a elements yin, com ara jueus, homosexuals, gitanos, folls, handicapats de tota mena, després d'aquests assassinats va vindre la resposta del yin, la destrucció i l'aparició de la URSS i de la resposta d'Occident a Alemanya, Japó i Itàlia, aquesta destrucció de l'Alemanya i dels països de l'eix va ser yinejada per aquestes persones yin i yangejada per les macroestructures militars dels països aliats esmentats.
Hui el yin ja ha aprés, ja ha aprés a què s'ha de defensar del yang en l'àmbit col·lectiu i abans que aquests partits neonazis i feixistes arriben al poder o si hi arriben, és el cas de Trump, sabrà com aturar-los, tot i que l'aturada ja no haurà d'arribar a la mort del seu partenaire, el yang, sinó que ho farà en base a l'amor, única forma de crear nucs constructius i de vida, i en base a una prevenció espiritual, mentre que a la II Gran Guerra va ser una acció antibiòtica, aquesta vegada serà la vacuna que ens previndrà.

dijous, de març 16, 2017

La defensa francesa

Hui em comentava Javier Pi Ferrer, un gran amic, que conec fa més de quaranta anys, que si ets bo a la fi s'aprofiten de tu i et fan mal, ell s'ha hagut de posar una cuirassa que el protegeix del món, ell un home en l'ampli sentit de la paraula, té o ha tingut l'estratègia que va tindre Niemzowich en plantejar la defensa nimzoíndia en els escacs, però jo reivindique la defensa francesa.
No és que la defensa nimzoíndia siga lleja o roïna ni res d'això, sinó que no és la meua; Foreman va perdre el campionat del món de boxa amb Cassius Clay, però aquest home, Foreman no va perdre el campionat, sinó que va donar el pas a la joventut, aquella que sempre va amb els punys per davant, destrossant i trencant tot el que li ha precedit.
La cara de Foreman és molt diferent a la de Cassius, és una cara d'un home bo, que a l'igual que els jugadors d'escacs que defensen la defensa francesa, també en els escacs, com en la boxa hi ha una defensa francesa, la cara d'aquest home està plena de bondat, d'aquell que sap posar les paus i que no es defensa sinó coneixent a fons al seu rival, sí, per a jugar o lluitar amb la defensa francesa, tant en els escacs com a la boxa cal conéixer molt bé al teu contrincant, cal conéixer-se a si mateix per a conéixer al rival.
I el que jo li he contestat al meu amic és que jo també tinc una defensa, una cuirassa, que com la defensa escaquística o de boxa, rau en no oposar resistència, sinó una resistència passiva, i la meua és la de la nuesa, jo em conec molt bé i sé que coneixent-me a mi mateix conec al món, així que puc parlar per mi sabent que tot lo món serà advertit de què és i que fa cadascun en atacar-me, o millor en viure.
Però a l'igual que la defensa de la boxa, i dels escacs, la francesa, jo he hagut d'arribar a base de conéixer el món, de saber que en un ésser es troba tot l'Univers, igual que Víctor Korchnoi, l'as dels escacs que en fer servir aquesta apertura sabia molt de la vida, de fet havia sigut un apàtrida nascut a la antiga URSS.
Gràcies, Javier, sense tu i sense hòmens com tu no haguera pogut arribar on he arribat, és a dir, a conéixer el món tan bé com el conec i a saber ser jo mateix sense haver-me de posar una feixuga cuirassa, que altres saben portar, però a mi ja em feia un pes enorme en els dies en què era la meua única arma. Gràcies, Javier, ets un gran home.

dijous, de març 09, 2017

L'eliminació de l'amor romàntic, un pas més del feminisme

Darrerament als despropòsits contra el baró que des del feminisme es venen llançant s'ha sumat un altre pas més, l'eliminació de l'amor romàntic, aquest tipus d'amor, del que parla Sòcrates al Banquet de Plató, en què Penia, la pobresa enganya a Metis, la riquesa, que borratxo li fa un fill amb el catalitzador de Poro, la prudència, aquest fill és l'amor, l'amor romàntic, que és foll, beatífic, però creador, creador de vida, un miracle, el miracle del que temen, els individus amo, puguem assolir els histèrics hètero, l'amor romàntic o creador, creador de vida.
L'amo ama amb el poder, l'amo per a estimar ha de mitjançar una relació contractual i manipular-nos amb alguna cosa factible, com ara, tenir-nos en un lloc de treball treballant per la nostra fam, mentre que juga amb el nostre amor, que nosaltres volem sempre o quasi sempre a l'amo.
Mentre que l'altre amo, el capitalista, l'home del discurs capitalista ama amb les plusvàlues, ens necessita tindre controlats amb els diners, que en depenguem per a poder-nos amar, no, no estic dient que aquest dos tipus d'amor no siguen amor, ho són, però el que demane és que se'ns respecte el nostre tipus d'amor, l'amor romàntic, l'amor en què es basa tota la realitat, doncs tota realitat funciona amb quatre elements o persones, amb les relacions de desig de A sobre B i B sobre A; i C sobre A, quedant-se esqueixada la persona D, que ara, i amb la revolució de la xarxa també hi pot accedir, aquesta vegada com a persona amiga a A.
No, feministes, esteu fent-li la tasca de destrucció a algú, potser als factòtums del nou ordre mundial o potser al gaudi de l'amor cortès, aquell que bàsicament prima la bellesa i és efímer i esclau com les persones que dóna.
Si una cosa tem l'amo, feministes, és que l'Home puga tindre la força creadora del yin, sí, de vosaltres, privant-vos de l'amor creador, per a què només pugueu crear un fill, per molt desnaturalitzat que vos isca, si una cosa tem l'amo i el capitalista és que el yin prenga la seua força creadora, la seua importància com a part oculta del rombe tròfic, i vosaltres els esteu fent el llit, penseu-ho i sapieu que l'amor del Banquet de Plató, exposat i viscut per tots els histèrics, sí histèrics, com vosaltres dones, per tots els histèrics hètero i homo és l'amor que ha donat la vida.
No pot ser més que o un intent d'escoltar al discurs universitari i les seues teories tranuitades per a salvar el món o el pla d'algun tòtem que vol la nostra destrucció. Penseu-vos-ho i estimeu, ameu, com van amar els vostres iaios i pares histèrics, amb l'amor romàntic, la vida ens ho agrairà.

Els valors humans

Jo, els valors comuns humans, tot i no haver-ne un, els veig com sagrats, per a mi, i només per a mi, no voldria convéncer o fer proselitisme de la meua idea o sentiment, els valors sagrats de l'ésser humà cultural són o estan representats, com en un nuc gordià, el que només amb l'espasa va poder trencar Alexandre, amb les figures d'un Pare simbòlic sagrat, humà i diví, en l'àmbit humà pot ser un rei constitucional, que ha de ser respectat, admirat o simplement estimat pels seus súbdits o millor ciutadans, una figura que represente la màxima simbolització de l'estat, nació o poble, i que la seua tasca siga merament simbòlica, de per vida i de garant de la legalitat, democràtica.
I en l'àmbit diví la religió, que ha de tindre un Déu, déus, sants, àngels i altres figures segons cada poble.
El segon eix o figura seria la família, és la base de tota cultura, de quasi tot sentiment i de tot arquetip.
La tercera figura seria l'espiritualitat, Déu, els déus, els sants, etcètera, tot tipus de representació yin, que ha de sustentar en l'anonimat i com la part del rombe tròfic a la part yang, sempre el yin en la seua capacitat creadora, tot i que també destructiva, en certs casos i oculta.
I finalment la idea del Símbol, el símbol universal, aquesta operació de resta entre (yang-yin) que dóna com a resultat el penis i de (yin-yang) que dóna com a resultat el Y, és a dir XX menys XY, en tant que aquesta última resta dóna com a solució l'artificialitat del yang en què entra tot el materialisme de la ciència i dels discursos capitalista i de l'amo, i el seu contrapès al penis d'aquest respecte al yin; i finalment com a conjunció dels dos, el Símbol, el fal·lus sagrat, que és on es sustenta tota cultura, tota asimetria dels sexes, malgrat la seua igualtat de drets i lleis. El símbol, tan buscat per totes les cultures no és més que aquest poder simbòlic, esperança, o fal·lus que les dones esperen d'un fill o d'un home i el mascle obté, sempre sense arribar a posseir-lo, del desig per una dona, aquesta és la base de tota civilització i de tota cultura, al costat de la idea de Déu, si parlem filosòficament o Déu mateix si ho fem des de l'espiritualitat. Jo crec que tota la resta ampulosa és xafarderia, que fan gala no només polítics, sinó fins i tot literats o filòsofs, i són aquests últims els que d'alguna manera han de salvar aquests valors, en contra del corrent i de la marea mediàtica de l'oblit i de la guerra, tot i que últimament he arribat a pensar que cada ésser es porta amb la seua mort el seu món amb si, per, en un acte d'amor i en morir, salvar i salvar-nos duent-nos a una dimensió possible. I com a quart element més un estan les dones, aquesta enveja del penis que té cada dona i que fa que “lluite” per desemmascarar constantment al mascle i que ens permet en la seua faceta positiva avançar dialècticament o deconstructivament cap al progrés, o cap al que dins de molt poc, i vull ser optimista, ens donarà el canvi de consciència, però només si sabem respectar, d'una manera o altra, els anteriors quatre postulats.

diumenge, de març 05, 2017

El símbol, el fal·lus és sagrat

En escriure aquest article em jugue molt, si no sóc entès, si sóc malentès i per això pregue a Déu per a què cada paraula siga la correcta.
El símbol és el phi, el fal·lus; i què és el fal·lus? És el penis i la idea de la seua absència; i què és el penis? És. És la incompletud del yin amb respecte al yang, és aquella operació de resta entre (yang-yin) que conforma el plus de la realitat.
És l'asimetria dels sexes, que han de ser iguals, però diferents, és en l'àmbit yin o psicològic l'operació aritmètica de resta (yang-yin) pel penis com a plus i en l'àmbit genètic o yang l'operació aritmètica de resta (yin-yang) pel XX femení i la manca masculina, en representar allò artificial XY, a la Y li manca un tros, el plus femení.
I què pot passar si ataquem el símbol? Si diem que no és baró qui té el penis o millor, el fal·lus? Que els histèrics barons perdran el fal·lus, s'homosexualitzaran, que els amos o barons del discurs de l'amo perdran el fal·lus, i per a ells és la salut, i pel que lluitaran a mort, pel que crearan guerres.
I que els barons del discurs capitalista perdran els seus diners, el seu fal·lus, i lluitaran també fins la mort per ells.
I què pot passar si això succeeix? Imaginem-nos un baró, l'Home que perd o no pot guanyar diners, que s'homosexualitza en contra de la seua voluntat (va ser el meu cas, fins que un àngel, si li voleu anomenar així, m'hi va traure, i no perquè no fora un bon lloc, sinó perquè jo no hi volia estar) i finalment l'home, el baró que perd la seua salut fins tornar a trobar el phi, el fal·lus i mor si no el retroba.
Per favor, jo sé que per a una persona ignorant de la nostra realitat psicològica o psicoanalítica pot pensar que delire, però dones, amo, científics, Home en general, doneu-me una miqueta de crèdit i penseu que la idea d'Home és molt més que una idea, és el pilar de tot, és un déu, és la base de tota cultura, És.
Les dones han de tindre dret a dinamitar el fal.lus, però l'obligació de la pietat i l'amor. 

dijous, de març 02, 2017

Rectificació a la meua obra, el símbol és sagrat

Rectificació a la meua obra, el símbol és sagrat

En relació a unes declaracions d'un polític polac al parlament europeu he de fer un aclariment bàsic a la meua obra, tot i que qui m'ha ja seguit en aquest ordre em comprendrà dialècticament o deconstructivament millor. Gràcies Rafael Marí Sancho.

Discursos yin: el de la histèrica, el de l'analista i l'universitari o de la ciència.
Discursos yang: el de l'amo, el del capitalista i l'universitari o de la ciència.
La lletra phi, la prudència, el terme intermedi, el símbol

És un comentari d'un ignorant o d'un malintencionat, però preguntava la política espanyola socialista que no sabia on havíem fallat per arribar a aquest punt, jo li ho diré: La dinamitació del mascle, del símbol, mireu, un baró és qui té penis, tot i que la llibertat del miratge "ser" ha de ser respectada, no li diguem home o dona als vaivens dels discursos, però sí home o dona separats,  no podem, diguem yin i yang. Jo, en aquesta la teua pàgina he patit l'angoixa del yin i del yang en l'altra estada, per no respectar el símbol, l'Home, en dir que estava en el lloc d'Home o de dona segons el moment del dia, va ser la meua errada, no respectar el símbol, yin i yang entrellaçats som tots o hi estem, però yin i yang, no home i dona, qüestió fonamental em vaig adonar. I vaig ser atacat per sentiments baronistes i feministes, si voleu posar-los aquest nom.
També aquesta, que ha estat i està sent una reacció del baró, ho està fent el mantra "violència masclista" a la ideologia que veu la vida com una lluita de gèneres o sexes, quan tots podem estar en el yin, discursos histèric i de l'analista i al yang, discursos de l'amo i capitalista, aquests dos necessaris per la penetració sexual, etcètera, quan s'ha de dir el neutre violència domèstica, no ens sorprenga, o el yin trau l'amor englobador d'ambdós o tornarem a un feixisme o nazisme previ a una guerra a la que ja estem entrant.
Es una qüestió simbòlica, més que real o imaginària.