València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de març 26, 2017

Els discursos tancats de l'Home

Les idees humanes van fluint en el sentit de les agulles del rellotge, els discursos de l'amo i del capitalista escolten alhora que ignoren i subestimen al de l'analista i aquests fan el mateix amb el de la lesbiana i amb el de les dones i homosexuals, i aquests amb les lesbianes i amb el de l'amo i el capitalista; el de les lesbianes escolten i ignoren al de l'amo i el capitalista també; en el sentit contrari a les agulles del rellotge, és a dir, la part yang, del poder, front a la part yin del saber de les idees; els amos i capitalistes temen i amen a la lesbiana, alhora que temen i amen a l'homosexual i les dones, les lesbianes temen i amen també als homosexuals i a les dones, i aquestes fan el mateix amb els hètero histèrics, i aquests darrers temen i amen, per la seua part també a amos i capitalistes.
Les idees parteixen de tots llocs alhora, com en un miracle, atiats per l'Inconscient Col·lectiu, format per la part yang, éssers extraterrestres i robots; i per la part yin, ànimes i éssers immaterials, tot i que en passar d'un discurs a un altre hi ha sempre una tergiversació de les idees, que es dóna realment en cada individu, siga del discurs que siga, i aquesta variació de la realitat evita l'endogàmia d'idees i sentiments.
La lesbiana no té símbol, no té fal·lus, per tant, està dramàticament desposseïda de lloc; doncs si un yang amo o capitalista o hètero histèric espera posseir o fer factible el seu fal·lus o esperança, degut a que posseeix el penis, i ho fa amb el desig per una dona i les dones i homosexuals l'esperen d'un mascle, les lesbianes no poden fer factible un fal·lus que no tenen, en no tenir penis ni poder esperar el fal·lus de cap mascle, perquè de qui infinitament l'esperen, és a dir, histèricament, sense poder mai aconseguir-lo és de la dona que amen, desitgen o gaudeixen, i que a aquesta li falta.
Així les lesbianes, buscant el seu lloc han intentat històricament “envair” el discurs de les dones i homosexuals, per a trobar un lloc simbòlic, fent-los aptes per a la seua causa, fent de les “dones” la “dona”, i aquestes dones i homosexuals s'han desplaçat cap a l'hètero histèric, que de vegades esdevé al discurs homosexual; i lesbianes, dones i homosexuals s'han aliat amb el discurs de l'amo i del capitalista per la por i el respecte que aquests els tenen, i ha de ser en l'equilibri restablit, com indica el dibuix, que tot ha de tornar al seu lloc.
El discurs de la lesbiana és el motor de la Història, qui fa la dialèctica o deconstrucció, mentre que l'amo i el capitalista fan les involucions reguladores, que hui ja no seran traumàtiques. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada