València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de març 09, 2017

Els valors humans

Jo, els valors comuns humans, tot i no haver-ne un, els veig com sagrats, per a mi, i només per a mi, no voldria convéncer o fer proselitisme de la meua idea o sentiment, els valors sagrats de l'ésser humà cultural són o estan representats, com en un nuc gordià, el que només amb l'espasa va poder trencar Alexandre, amb les figures d'un Pare simbòlic sagrat, humà i diví, en l'àmbit humà pot ser un rei constitucional, que ha de ser respectat, admirat o simplement estimat pels seus súbdits o millor ciutadans, una figura que represente la màxima simbolització de l'estat, nació o poble, i que la seua tasca siga merament simbòlica, de per vida i de garant de la legalitat, democràtica.
I en l'àmbit diví la religió, que ha de tindre un Déu, déus, sants, àngels i altres figures segons cada poble.
El segon eix o figura seria la família, és la base de tota cultura, de quasi tot sentiment i de tot arquetip.
La tercera figura seria l'espiritualitat, Déu, els déus, els sants, etcètera, tot tipus de representació yin, que ha de sustentar en l'anonimat i com la part del rombe tròfic a la part yang, sempre el yin en la seua capacitat creadora, tot i que també destructiva, en certs casos i oculta.
I finalment la idea del Símbol, el símbol universal, aquesta operació de resta entre (yang-yin) que dóna com a resultat el penis i de (yin-yang) que dóna com a resultat el Y, és a dir XX menys XY, en tant que aquesta última resta dóna com a solució l'artificialitat del yang en què entra tot el materialisme de la ciència i dels discursos capitalista i de l'amo, i el seu contrapès al penis d'aquest respecte al yin; i finalment com a conjunció dels dos, el Símbol, el fal·lus sagrat, que és on es sustenta tota cultura, tota asimetria dels sexes, malgrat la seua igualtat de drets i lleis. El símbol, tan buscat per totes les cultures no és més que aquest poder simbòlic, esperança, o fal·lus que les dones esperen d'un fill o d'un home i el mascle obté, sempre sense arribar a posseir-lo, del desig per una dona, aquesta és la base de tota civilització i de tota cultura, al costat de la idea de Déu, si parlem filosòficament o Déu mateix si ho fem des de l'espiritualitat. Jo crec que tota la resta ampulosa és xafarderia, que fan gala no només polítics, sinó fins i tot literats o filòsofs, i són aquests últims els que d'alguna manera han de salvar aquests valors, en contra del corrent i de la marea mediàtica de l'oblit i de la guerra, tot i que últimament he arribat a pensar que cada ésser es porta amb la seua mort el seu món amb si, per, en un acte d'amor i en morir, salvar i salvar-nos duent-nos a una dimensió possible. I com a quart element més un estan les dones, aquesta enveja del penis que té cada dona i que fa que “lluite” per desemmascarar constantment al mascle i que ens permet en la seua faceta positiva avançar dialècticament o deconstructivament cap al progrés, o cap al que dins de molt poc, i vull ser optimista, ens donarà el canvi de consciència, però només si sabem respectar, d'una manera o altra, els anteriors quatre postulats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada