València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de març 16, 2017

La defensa francesa

Hui em comentava Javier Pi Ferrer, un gran amic, que conec fa més de quaranta anys, que si ets bo a la fi s'aprofiten de tu i et fan mal, ell s'ha hagut de posar una cuirassa que el protegeix del món, ell un home en l'ampli sentit de la paraula, té o ha tingut l'estratègia que va tindre Niemzowich en plantejar la defensa nimzoíndia en els escacs, però jo reivindique la defensa francesa.
No és que la defensa nimzoíndia siga lleja o roïna ni res d'això, sinó que no és la meua; Foreman va perdre el campionat del món de boxa amb Cassius Clay, però aquest home, Foreman no va perdre el campionat, sinó que va donar el pas a la joventut, aquella que sempre va amb els punys per davant, destrossant i trencant tot el que li ha precedit.
La cara de Foreman és molt diferent a la de Cassius, és una cara d'un home bo, que a l'igual que els jugadors d'escacs que defensen la defensa francesa, també en els escacs, com en la boxa hi ha una defensa francesa, la cara d'aquest home està plena de bondat, d'aquell que sap posar les paus i que no es defensa sinó coneixent a fons al seu rival, sí, per a jugar o lluitar amb la defensa francesa, tant en els escacs com a la boxa cal conéixer molt bé al teu contrincant, cal conéixer-se a si mateix per a conéixer al rival.
I el que jo li he contestat al meu amic és que jo també tinc una defensa, una cuirassa, que com la defensa escaquística o de boxa, rau en no oposar resistència, sinó una resistència passiva, i la meua és la de la nuesa, jo em conec molt bé i sé que coneixent-me a mi mateix conec al món, així que puc parlar per mi sabent que tot lo món serà advertit de què és i que fa cadascun en atacar-me, o millor en viure.
Però a l'igual que la defensa de la boxa, i dels escacs, la francesa, jo he hagut d'arribar a base de conéixer el món, de saber que en un ésser es troba tot l'Univers, igual que Víctor Korchnoi, l'as dels escacs que en fer servir aquesta apertura sabia molt de la vida, de fet havia sigut un apàtrida nascut a la antiga URSS.
Gràcies, Javier, sense tu i sense hòmens com tu no haguera pogut arribar on he arribat, és a dir, a conéixer el món tan bé com el conec i a saber ser jo mateix sense haver-me de posar una feixuga cuirassa, que altres saben portar, però a mi ja em feia un pes enorme en els dies en què era la meua única arma. Gràcies, Javier, ets un gran home.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada