València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’abril 23, 2017

Cassandra i Apol·lo, gelós de Dionís

Apol·lo, el discurs de l'amo i el del capitalista són els encarregats de fer la política, de tallar l'abadejo, però sempre envegen a Dionís, promotor de civilitzacions; i quan Cassandra, la pitonissa ens augura involucions sagnants i moderació a ambdós déus, és Apol·lo qui fa ridiculitzar Cassandra, el discurs de l'analista, del filòsof o de l'hètero histèric.
Cassandra no era sentida pel món quan augurava les catàstrofes que li venien a Grècia, Apol·lo li havia llevat tota la seua credibilitat, Cassandra no va voler a Apol·lo i el va rebutjar, per la qual cosa aquest déu actuava per despit, tot i el mal de què aquella els intentava persuadir.
En les paraules Judes, jueu, juí o judici i en jutge hi ha una metonímia que ens diu molt, de fet les llengües són éssers vius i les seues coincidències formals amaguen també coincidències en el fons, els hètero histèrics són els jutges o Judes dels amos i dels capitalistes, però aquests han de saber que ells ho són de la lesbiana i, aquesta de les dones i homosexuals i aquests de l'hètero histèric.
Un exemple: quan una dona en l'Edat Mitjana es quedava prenyada sense marit era la seua jutge, la lesbiana, qui encesa en enveja la jutjava, l'amo i el capitalista la posava en el centre de l'huracà, i finalment l'hètero histèric creava la ideologia d'una inquisició que de retruc l'amo ja establia i polititzava.
El resultat era que aquesta dona i la lesbiana acabaven en la pira cremades com a bruixes i contràries a Déu i a l'església, i aquest fet passa des de qualsevol punt del cercle dels discursos humans, que veiem al dibuix, com ara que hi haguera una guerra impulsada amb el mateix sentit on moriren amos, capitalistes i hètero histèrics.
Amb la qual cosa hem de demanar-li sempre a Dionís, el discurs de les dones, homosexuals, lesbiana i hètero histèrics, que siga capaç d'endegar una societat que pren una involució deguda a una globalització o punt final, però també pregar-li a Apol·lo, els discursos de l'amo i del capitalista, que la nova societat els hi done un bon lloc, com a tot lo món, doncs tots som necessaris, i pregar-los amb fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada