València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’abril 27, 2017

Complex d'Èdip, globalització i transparència

Tot lo món passa periòdicament pel complex d'Èdip per a arredonir la seua realització, per a unir tots els registres de la seua realitat; el podem passar en anar a buscar parella, ens fixarem en una dona amb partenaire, ja siga el nòvio, el pare, un amic o amiga, doncs tots tenim partenaire i com diu Levi Strauss: “L'Home pren la dona d'un altre home”; després ja ens trobarem amb una dona “lliure”, que com en un miracle hi accedirem, però estarà lliure poc temps i nosaltres tindrem l'ocasió en aquest parèntesi fugaç d'aconseguir-la.
Però també es passa no en el terreny de la libido sexual, sinó en el del poder, de l'economia o de l'estètica, ja siguen, per aquest ordre, amos, capitalistes o histèrics qui faça aquesta transgressió al Pare.
Jo, que de normal estic en una posició humil, la del discurs histèric, també, una volta aconseguida la meua dona vaig haver de violentar al Pare, em banyava nu a migdia a la Platja de la Malva-rosa i observava les dones i llurs reaccions.
Però actualment s'està donant degut a que la dialèctica de la Història ha arribat a la seua fi, s'està donant una persecució de l'Home, del baró, del mascle, quasi donant la raó a Foucault, quan parla de la mort de l'Home, que és el darrer pas de la Història. Si abans la legítima aspiració de les dones era per arribar a la igualtat amb el mascle, hui han aconseguit més drets legals que aquests i segueixen, doncs les demandes no tenen fre, són infinites, i parlant des del marxisme, són superestructures, el que subjau és l'enveja del penis, que sempre voldrà un pas més, un nou recargolament.
Després es va arribar a prohibir la necessària infidelitat dels mascles neuròtic-obsessius, que els cal violentar llurs dones en moments de crisi, per a tornar a elles amb força renovada, tot i que cadascú és lliure i res no està predeterminat; més tard va ser l'especialització en el discurs capitalista, el violentament del Pare en embolics financers, que va ser transparent i castigat, i finalment, si Déu no atura la globalització i la consegüent transparència, seran castigats els histèrics per banyar-se nus a la platja, amb la seua vida o igualment aquests per llegir a Marx, Pemán o Goëte.
Tot i que aquesta transgressió final, aquesta vegada del discurs de l'amo, també serà castigada per altres amos, buscant responsabilitats i creant el conflicte final.
Per favor, donem lloc al baró i a la seua a-legal i a-moral necessitat de violentar al Pare, de passar el complex d'Èdip.
Tot i que no hauria d'escandalitzar-se ningú, doncs les dones també el passen, tot i que les yin, com els hòmens yin, com jo, més humilment, banyant-se a la platja nues, llevant-se roba o acurtant-se la faldilla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada