València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’abril 30, 2017

Jo estic bé si tu ho estàs, els escacs i el miracle

Durant més de trenta anys he jugat als escacs, és un joc en què es fa la màxima de jo estic bé si tu estàs malament, bàsicament, doncs també existeixen les grises taules; de jove em vaig enamorar de la música de Lluís Llach, en vore les paraules que mon pare feia servir en la veu del gran cantautor, però el que em fascinava, hui ho sé, el jo estic bé si tu ho estàs, que era el símptoma de Llach i també de mon pare.
Mon pare era un home que de normal habitava al discurs histèric, un sinthome, Saint Homme, Saint Tomme; però que degut al seu símptoma, el més beatífic dels dels folls, és a dir, de les persones del discurs histèric, no se li podia catalogar de foll.
Aquest és el símptoma rei de la bondat, i jo, acomplint el meu complex d'Èdip el vaig transgredir, i quina millor manera que la de posar-me a l'altra riba, la dels escacs, jo estic bé si tu estàs malament.
Però els escacs m'han ensenyat una cosa, i no menys bonica o important, i és que no cal que tingues mil jugades possibles en una determinada posició, ni dues, és molt difícil que dues partides no pactades es repetisquen, els escacs acompleixen tots els requisits d'un miracle. Freud opinava que per arribar a la “curació” del pacient, calia que aquest acceptara la realitat, sense voler-la canviar, i titllava d'ideal el propòsit de Jung, de voler que el pacient creara, ficat com estava aquest darrer en els terrenys pantanosos d'allò paranormal; ha hagut d'arribar Lacan per a posar les paus entre tots dos i fer-nos vore que la realitat pot ser creada i canviada i alhora ser acceptada en totes les seues contradiccions i apories.
Què és un impossible? No, és un impossible i un possible, però l'afirmació té més valor que la negació, i jo, enamorat de mon pare i de la música de Llach el que em preparava era per a arribar a aquest dia, en què descobrisc el símptoma beatífic de la meua dona, a qui per un miracle vaig aconseguir, el mateix símptoma que els dels meus dos grans amors, en aquest cas parlant del terreny lingüístic, l'estimat de mon pare i la música de Lluís Llach, a banda del meu pecat, els escacs, que com a una escala vaig accedir i passar per ella per arribar on estic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada