València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, d’abril 15, 2017

La força de les paraules

El “parlêtre” (la materialització de la nostra paraula), junt al sentit social, és a dir, la nostra tasca social i política; la nostra dona o home, partenaire; la llengua paterna, com a superego o moral i finalment la llengua materna o discurs és el que conforma el nuc gordià d'un escriptor.
He parlat de quatre registres, quatre és la unitat, la pervivència, la vida, les dones, el gaudi-vida; però tenim de “normal”, si més no, cinc partenaires, que poden estar barrejats en dos yang i dos yin i un partenaire yin-yang o yang-yin, que es podria representar amb un hermafrodita o un homosexual, tot i que no voldria ni fer palès que aquests són mig yin, mig yang; doncs sempre en la teoria i amb tiralínies aquests es troben a un dels dos àmbits o registres.
En tindre aquests cinc partenaires conformem la nostra vida social i el parlêtre, que pot actuar o fer-se tangible des de la realitat de “Màtrix”, és a dir, tots individualment conformem la realitat de tots, com en un miracle, tan inexplicable com ho és el lliure albir, junt al determinisme o a la idea de destí.
Hi ha una frase que em va colpir, i és la de que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma, doncs amb el nostre nuc i parlêtre creem la realitat de tots, un la de tots, i cada un la de tots, amb la consegüent màxima de que la vida no es crea ni es destrueix, només es transforma.
Tot està viu, des del nostre pare al nostre iaio mort, passant per la cadira en la què estic assegut escrivint aquest article, i tot el que existeix conforma l'Altre, aquell que només qui l'ha pres en anàlisi sap que té el poder d'actuar amb el món, ja siga l'Altre lacanià, l'Inconscient col·lectiu junguià o Déu.
No, no és de bades l'existència de les religions en cada grup humà i fins i tot animal, tot i que hi ha d'haver el discurs que la negue, com a part del contrari, el necessari contrari, doncs tot ens té el seu contrari i el seu neutre.
I així infinitament, en una cursa només aturada per l'Altre, o pel superego o moral que ens el llega el nostre pare, en el meu cas la llengua catalano-valenciana i el fet de fumar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada