València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, d’abril 25, 2017

La parella i la relació entre discursos. Matriarcat o patriarcat?

Que siga el pare o la mare el suposat subjecte saber que ancore als individus no proposa cap canvi, de fet Melany Klein diu que la mare ho és, eixe suposat subjecte saber, i diu a gran trets el mateix que el successor directe de Freud, Lacan, pare o mare no canvia en res, és el mateix. I a mi també m'agrada la família tradicional, però sense la ¿nuclear? No s'haguera desenvolupat la Història ni la pau, que prompte aconseguirem, i gràcies a ella, que ha fet nàixer la informàtica. Ara, CUP i bomba nuclear, tot i que siga psíquica, això ja em quadra més.
De fet, per allò de pare o mare, de dos pares homo ixen la mateixa quantitat de fills hètero i homo que d'una parella tradicional, i tinc tres famílies d'amics que són l'exemple, una dona, en el cas de ser lesbianes, fa de suposat subjecte saber, pare o mare i l'altra d'objecte.
En una parella hètero si la dona és de caràcter, és a dir, està en el discurs de l'amo o del capitalista ella farà de suposat subjecte saber, i per regla general el seu marit serà un hètero histèric, amb la qual cosa ell farà d'objecte i tendirà a no ocupar treballs de comandament o en què manege diners, que també, com tot, amb excepcions ho farà ella, ell tendirà més a les faenes de la casa i dels fills, el que passa és que com que el baró té més força física i ha de posseir el fal·lus per la penetració hi ha més hòmens que dones als discursos de l'amo i capitalista necessaris per a fer factible la penetració i fem el que vulguem fer el riu finalment baixa pel seu llit. Altra cosa és la igualtat legal, lícita.
Una dona, per molt que estiga al discurs de l'amo o del capitalista en l'acte de l'amor condescendeix amb la seua parella i és posa en el discurs histèric, després segueix en el que li agrada.
Ara, una altra "vuelta de tuerca" és que segons el moment del dia tots podem estar en tots els discursos i depèn la seua entrada a un o a altre de les relacions humanes, és a dir, una contradicció paradoxal, que en definitiva és la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada