València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’abril 13, 2017

Sobre el meu amic Antonio Lafuente

Sí, vos estranyarà que haja titulat aquest xicotet article amb el nom d'una de les persones més intel·ligents que he conegut, és un home trempat i bo, de tarannà i de sentiments. Va ser una de les persones que em va obrir les portes dels sentits, és a dir, em va dir en poques paraules o moltes, que jo era alguna cosa més que un trist escaquista, un diligent xarcuter o un carter atrotinat, que més que ser, jo no era res.
Hui els nostres camins s'han separat, ja no el tinc com amic, per la distància, i no de sentiments ni d'espai, sinó de quelcom que ell coneix profundament, el deure.
Ací vos deixe quatre joies de les moltes que formaven el seu fi sentit de l'humor.
Cert dia, ell treballava de cambrer, una xicona en resposta a la seua pregunta de què és el que volia prendre, si llom amb formatge o un entrepà de tomaca fregida amb ceba i safanòries la noia airada, així són els infants de cruels, li va contestar que no menjava res que abans haguera tingut cara, Antonio sense immutar-se, li havien atacat en allò més sagrat, havien atacat la seua visió del món objectiva i clara, va contestar:
_Dona, quina culpa tenen les safanòries de no tenir-ne? Què no són éssers vius com tu i com jo?
Una altra vegada es va trobar al carrer amb dos autoanomenats “testimonis de Jehovà” i immediatament, doncs ja era una afronta a tota la seua persona el proselitisme, fins i tot la sola presència d'aquests individus, els va dir:
_Mireu cavallers, si no crec en el meu Déu que és el veritable, com collons volen que crega en el seu?
I els va deixar plantats amb els seus pasquins, armes d'un calibre superior a les ogives que defenien Moscú als anys de la guerra freda, que en acabat es va descobrir que estaven atapeïdes d'arena.
Un xic un matí li va dir que no sabia com la gent com la què tenia al davant podia menjar carn, quan la carn alçava l'esperit de la guerra, Antonio li va contestar amb ironia:
_Home ben mirat crec que sempre podrem arribar a un acord raonable, mira, jo no sóc tan diferent de tu, de fet s'assemblem moltíssim, perquè tenim molts punts en contacte, tu ets ovolacto-vegetarià i jo sóc ovolacto-carnívor, som com dues gotes d'aigua, no et sembla?
I la darrera em va fer riure un munt, perdoneu-me les dones que defenen la frase de que no hi ha dones frígides sinó hòmens inexperts, la manca d'experiència pot ser el pitjor atac que se li pot fer a la masculinitat d'un baró, però com que ell dubtava sempre del que deia, tot i contradictòriament estar-ne ben segur, com jo, va ser el seu major llegat, va contestar a la dona que li va oferir tal perla de la filosofia amb una altra perla però de sentit contrari:
_Jo no obstant pense que no hi ha hòmens impotents sinó dones lletges.
També sabia que aquest era un gran atac contra les dones, i que contra la bajanada i la ximplesa cal atacar amb el mateix, a la força amb la força i a la imbecil·litat amb la ironia.

Bo, vos deixe, amb aquest xicotet homenatge a una de les persones que més han influït a la meua vida. Salutacions Antonio, que et vaja bé amb la teua família.

4 comentaris:

  1. Merecido homenaje, Vicent. Antonio es el tipo de persona que no te deja indiferente y con el que nos hemos reido mucho. Resulta enriquecedor conocer a alguien como él. Cómo le encantaba meterse con Santi en esas cenas en las que nos lo pasabamos tan bien.

    ResponElimina
  2. Gracias, lector anónimo, sé que te conozco, pero no sé quién eres, da igual, la intención es más importante que la verdad, y sí, como añoro esos años, esas cenas y a todos vosotros y a Antonio, que tengas una feliz vida y me sigas leyendo y así no perderemos el contacto, aunque sea anónimo.

    Un abrazo muy fuerte de Vicente para quien seas.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  3. Vicent, soy Leo, yo también añoro esos años.

    ResponElimina
  4. Ah, Leo, te deseo una feliz Pascua y Semana Santa, un abrazo, a ver si escribes en feisbuc.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina