València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de maig 15, 2017

Breu referència a dos punts claus del meu anàlisi

He estat analitzat per Teresa Fernández, que va tindre analista francès, no dic el segon cognom per amor, no voldria res mal per a ella si a mi em passara alguna cosa, jo tinc una vida molt compromesa, des de la butaca de la meua casa, he, he, he..., en fi.
Filla de mare catalana que empra el castellà com a llengua de relació, m'ha confessat que quan sa mare s'enfadava li parlava en català-valencià, li eixia el seu inconscient.
El primer esglaó que vaig haver de botar va ser quan un dia, ja enfrontant-me a la presó de la identitat i en la seua negació, jo estava en una mort simbòlica o en el lloc de Sòcrates, en l'arquetip de boc expiatori, un dia em va dir que bastava de filosofia, jo, que com Sartre, m'havia fet una ànima o un cos a base d'escriure i fer filosofia, no ho vaig poder aguantar, a banda de que m'enfrontava a l'elecció entre la meua vida senzilla, l'heterosexualitat tan volguda per mi o entrar en una relació homosexual, que no estava encara planificada, ni la volia ningú.
Vaig deixar-la durant dos anys, açò va ser al tretzè any d'anàlisi, dos anys després vaig tornar, com torna el fill pròdig, i ella em va dir, home! El dels escacs! Saps que no havies deixat l'anàlisi mai?
I el segon punt clau, que va afaiçonar la meua teoria del registre simbòlic-lingüístic-religiós-social, per aquest ordre, va ser quan em va dir, encesa en enveja, que deixara de parlar en valencià, jo li parlava a ella en castellà, és la mateixa enveja del penis que va rebre Hitler, i explica en Mein Kampf en vore a aquell pobre jueu, va dir: _Què diferent sóc d'eixe jueu. El mal és que la va malinterpretar o millor mal utilitzar; però Teresa sense voler-ho conscientment va fer-me la sessió de psicoanàlisi més completa de totes, em vaig adonar del ressentiment que els pobles amb una llengua majoritària tenen per les seues llengües “jueves” o minoritàries, i les anomene així, perquè Crist va estar en el lloc de boc expiatori a l'igual podria haver-les anomenat gregues per Sòcrates o romanes per Séneca. 
Més tard em va vore al Teatre Principal de València, el meu lloc de treball en aquella època i em va dir: _Vicent, tu vals molt.
Jo li havia parlat en català-valencià, sense saber qui era ella, doncs no me n'havia adonat de la seua presència i en ser dirigida per una companya cap a mi.
En fi, no són dos, sinó tres els punts bàsics i claus del meu anàlisi, espere que fructifique el seu gran desig i la seua gran i lícita ambició, fer factible la llengua de sa mare, la vida de sa mare, callada durant molts anys per ella i la família i país i món que l'envoltava.
L'anàlisi va durar dos anys més, en total dèsset, espere, Teresa, haver sigut un bon analitzant, jo t'he apreciat i sempre estaràs en les meues oracions, catòliques, per a qui pense malament o em vulga etiquetar, ja he eixit de l'etiqueta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada