València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de maig 07, 2017

Clamar en el desert

“Qui ets tu?” Ell confessà i no negà; confessà: “Jo no sóc el Crist” I li preguntaren: “Què doncs?” “Ets tu Elies?” Ell digué: “No ho sóc” “_ “Ets tu el profeta?” Va respondre: “No” Aleshores li digueren: “Qui ets, doncs, per a què donem resposta als que t'han enviat? Què dius de tu mateix?” Digué ell: “Jo sóc la veu del que clama en el desert: Rectifiqueu el camí del Senyor”.
Podria semblar que estic sembrant una rectificació a tots els qui m'envolten, no, no és això, simplement he de dir que el món funciona com una bassa d'oli, si en una part l'oli està crescut en l'altra baixarà el seu nivell, però amb naturalitat tendirà la bassa a igualar-se.
Estem immersos en una globalització, com hi ha hagut moltes en tota la Història, que han portat al seu darrer terme a una guerra, no podem seguir globalitzant fins al final, hui una guerra, deguda a la màxima globalització, és a dir, de tot el planeta, seria la fi.
Hem de tendir a desglobalitzar la globalització, hem de fer una globalització desglobalitzada i atomitzada; què vol dir açò? Que hem de seguir amb la tècnica i la informàtica, escorcollant-nos cap endins i no cap enfora, amb l'espiritualitat i una involució controlada i pacífica, una mitja involució, hem de rectificar el camí que ens ha portat al bonisme i a la lluita de classes i de sexes, no tenim altra eixida; però no vos equivoqueu, no ens calen totalitarismes, ni de dretes o yang ni d'esquerres o yin; i com que jo estic una miqueta en el lloc de Joan, quan parla al “Testimoni de Joan” (que encapçala l'article) que clame en el desert tinc l'única fe en l'Inconscient col·lectiu, el Gran Altre o Déu.
S'ha de fer o hem de fer una desglobalització no només econòmica, sinó política, amb autonomies tipus espanyoles però reals a tots els països amb minories lingüístiques i religioses, que conformaran una equitat del registre, el tercer, lingüístic-religiós.
No hem de pretendre un neo-feixisme desglobalitzador, que ho és de globalitzador en les macroestructures nacionals en detriment de les xicotetes nacions i clans, tampoc hem de fer-ho amb un neo-boltxevisme globalitzador de la igualtat, sinó democràcies reals desglobalitzades i atomitzades allà on siguen històricament possibles, mantenint cultura, ciència, tècnica i tots els oficis i actes humans, doncs tots, tots absolutament som necessaris, però en la seua justa mesura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada