València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de maig 30, 2017

De bon matí

De bon matí violentaves suaument i rebies la resposta, la por, l'amor a que aquell qui s'ofenia poguera morir et feia sentir-te amant, amorós i lliure del pes d'existir, miraves a bou passat l'hora, les nou hores i cinc, sumaven catorze, mal número, número de mort, però miraves la sageta dels segons, trenta-cinc, Déu havia respost, tindries pau, eixe dia, catorze més trenta-cinc sumaven quaranta-nou i quatre i nou feien tretze, el número de Déu, que et socorria, t'esperava.
Tot lo món jutjava, narcisistes! Psicòpates! Assassins! I tu no feies mal a ningú, però si no feies eixa puntada al Cel mories, sí, mories, de tensió alta, d'un càncer, de grip o d'un refredat fort i parlaves en una llengua odiada, per a ser respost amb la menor incidència, tot era debades, mai no acabava el teu malson.
I ningú no anava a socórrer-te en els moments en què reprimies, per no tindre interlocutor, doncs tot era de paraula, reprimies el teu atac, et deixaven sol, però sabies que tenies a Déu, com l'únic, junt als pocs que t'estimaven, que et socorrerien i no et jutjarien, et donarien sempre una nova oportunitat de seguir viu.
I somniaves el moment en què el teu bé seria el bé de l'altre, però mai no arribava, les vides eren infinites i no et quedaries sense, mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada