València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de maig 06, 2017

De proletari a Quixot

Durant aquests vint darrers anys he treballat molt, i he compaginat la meua faena de fidalg Quixot amb la de treballador assalariat, però ha arribat l'hora de que només em dedique a la primera, no, no és que el dia del meu comiat siga el dia cinc, sinó que ja fa més de mig any que em van llançar de la meua faena, i no per motius econòmics, sinó morals, tot i que és ara quan trenque el fil.
He salvat el cul a moltes persones, que de ben segur m'odiaran, perquè pensen que jo no feia més que molestar, però un dia ho sabran, gràcies a mi poden anar tots els dies a la faena i de tant en tant pegar un polvo i besar als seus fills, nòvies, nuvis, marits, mullers, familiars o amics.
Que la meua ha estat una faena fosca?, sí, molt fosca, com la del capellà o la del monjo, però sense ser ni pagada ni reconeguda, tot i que sé que un dia, el dia individual del Judici Final sabran qui era jo.
Hui, ja vos dic, em dedique, pagat; mentre no arribe al poder un bou; a fer el treball que la major part de les persones no volen fer, no perquè no sàpien o no vulguen, sinó perquè no poden; jo em dedique a endegar desficacis, sí, em direu que em toque els ous, els collons, redéu que ho faig algunes vegades! tot i que tinc la meua dona que també ho fa, cada vegada menys, per mi; però ací estic, espere que sapieu trobar un altre sostenidor de l'espelma en la faena que jo vaig deixar, i que no vos fiqueu tant com vos vàreu ficar amb mi, la faena eixiria molt més eficient i tots, caps, i subalterns el tindrien, com a mi em van tindre, molts anys a aquest pobre Quixot, però com jo, que aguanten el que jo hi haurà pocs, i vos pot passar que aneu d'un expiador a un altre periòdicament, no vos ho desitge, sinó podríeu arribar a fer aquesta faena un o tots vosaltres, inclosos els caps, i no parle de Ra Amón ni de Ha Viés, que també, sinó de gent que hui té les esquenes cobertes, o això creu.
En fi, m'ha agradat estar amb vosaltres i fins sempre, sempre em tindreu, en els grans afers per a llançar-vos una granera, per a què en moments d'afonament pugueu agarrar-vos i volar, com jo mateix ho he fet i del que hui em guanye la vida.
Bona nit i fins sempre.
Vicent Adsuara i Rollan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada