València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de maig 23, 2017

Els bufons portaran al Messies II

Algun dia pagaran a la meua dona i a mi el que hem fet, des de l'anonimat, des de la foscor i i-reconegudament, per la Història, amb el nostre patiment i treball, jo sé que els folls, els bufons, que diu la Thorà portaran al Messies, que no serà un home amb barba blanca i amb bones intencions, sinó un canvi de consciència, i mentre més prompte es reconeguen qui seran els responsables abans arribarem a salvar el poc que queda del trellat en aquest món.
Salvar-nos d'una hecatombe natural, d'una guerra mundial, d'un problema polític al nostre país, un canvi en la política de la psicoanàlisi, una presa de consciència necessària al nostre poble o nació, la valenciana, en totes aquestes xicotetes o grans coses hem estat partícips, però hi haurà qui dirà, Vicent, tu delires, potser, però què és el deliri? Què és la realitat? No és sinó allò que volem que siga i Déu ens deixa.
Hi ha qui dirà que no necessita arribar tan llunt, i potser ha arribat més llunt que nosaltres, però no ho sap, potser el seu desig ha afaiçonat més canvis i ha reviscolat més branques verdes de vida, però no n'és conscient, jo sí que ho sóc, no la meua dona, que ho sap i m'espenta o m'espentava, doncs acabe de jubilar-me, m'espentava des del seu inconscient, així serà la Nova Era de Déu, Crist i Dionís, una època en què els més xicotets tindran la clau de la realitat, en què tots hi direm la nostra, amplament i clara, conscientment.
Ara ha arribat l'hora de la meua jubilació, del meu esbarjo, i com la vida no es pot viure des del llit de la nostra casa vos dic que traslladaré la lluita o el córrer del desig, sempre millor dit, de la guerra pel món a la de la meua família, en això rau la jubilació, i hi ha qui mor en l'intent, jo espere sobreviure, gràcies a tots els qui heu fet possible la meua vida, jo he fet el que he pogut per vosaltres, sempre mirant el bé de tots i de cadascun, que tot i que semble un problema contradictori, no ho és, en absolut, la meua felicitat és la felicitat de tots vosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada