València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de maig 17, 2017

La metgessa i el boc expiatori

El dilluns vaig a la metgessa de la meua dona, ella parla en valencià, però dóna més prioritat al castellà, la meua dona entén i no el parla, jo parle en valencià i done més importància al valencià, és a dir, parle quasi sempre, i la meua sogra ni l'entén ni el parla ni deixa que el parlen davant d'ella.
Hi ha més supòsits, òbviament, però està ben representada la societat valenciana, la pregunta és: Parlaré en castellà, sempre ho faig davant de la meua sogra, però en la intimitat, no davant d'un estrany, amb la qual cosa entraré en el  lloc de boc expiatori? No
Parlaré en valencià i la meua sogra, és el seu símptoma, m'enfrontarà a la metgessa amb el perill del protocol per maltractaments? No
Deixaré que entren la meua sogra i la meua dona i, jo em quedaré fora, disposat a entrar si se'm demana, és la meua única eixida, després de passar un llarg més en el lloc de boc expiatori per intentar provar de parlar-li a la meua dona en castellà.
Tu tens por de que jo parle en valencià, jo tinc por de que tu no l'entengues. Frase que ressumeix el conflicte lingüístic espànyol en poques paraules, i el problema fonamental de la meua dona.

Nota: A la meua sogra sempre li he parlat i si Déu vol li parlaré sempre en castellà.

No m'has decebut ni em decebràs, et comprenc molt bé, te vullc, tot i que no sàpies el que en la meua manera vol dir, et vull, sempre. I sempre hi haurà una eixida, sempre, Déu ens la dóna, quan cedim la nostra ¿vida? i en l'últim instant, en l'últim instant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada