València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de maig 21, 2017

L'amor i la mort que creen

Tot lo món tenim un jutge, Judes, judici, jueu, juí, valguen les metonímies, que ens posen en el lloc de bocs expiatoris; els amos i els capitalistes tenen aquest jutge en els hètero histèrics, aquests el tenen en els homosexuals i les dones, aquests darrers en la lesbiana, i aquesta en l'amo i el capitalista; tots els jutges són ignorats i menystinguts pels entre cometes “esclaus” i “amos” alhora i víctimes del jutge, que circulen en el dibuix segons les agulles del rellotge.
Però què fan aquests jutges en jutjar? Ens posen en el lloc de boc expiatori o mort simbòlica, el que ens crea un gran malestar i de vegades la mort real, però no és un acte debades, sinó que les idees, els sentiments, la creació naix d'aquests actes “luctuosos”, en la mort o mort simbòlica d'un boc expiatori la Humanitat es renova, crea, pot funcionar.
I com es produeix la mort simbòlica? Per exemple després d'un atac d'homo i dones a un hètero histèric, en l'exemple un atac social, el típic atac de xafarderia o classificador d'histèrics, els hètero histèrics veient-se amenaçats pels seus fills simbòlics, doncs aquests tendeixen a ocupar el lloc de líders, prenen una etiqueta, que va en consonància o té alguna relació amb la xafarderia d'aquells o de la rebel·lió, mort del Pare o lluita de classes dels fills al líder, per a eixir-se'n de la mort simbòlica.
Un exemple que em va passar a mi, després d'entrar de líder a una pàgina de feisbuc on escrivia i filosofava en català-valencià, en contra de la major part dels contertulians, en una conxorxa contra la meua persona em van titllar de narcisista, jo vaig agafar el guant per adscriure'm al “capisme”, és a dir, la filosofia del meu amic Manuel Pérez Carballo en la que no s'adscrivia a “cap” ideologia, d'ací el nom de “capisme”.
Açò entre altres coses va provocar la creació d'un canvi en la política mundial de la psicoanàlisi, després de rebre el líder o ideòleg d'aquesta, la conxorxa particular meua i d'altres persones associades a la psicoanàlisi. Hem de dir que les morts simbòliques o bocs expiatoris van passant com les idees i els sentiments, d'uns a altres fins canviar una política, fins evitar una guerra, evitar una hecatombe natural o simplement canviar la Història.
Per a arribar a l'Inconscient col·lectiu o Déu amb una idea o sentiment sublim cal haver mort abans, ja siga en una mort real o simbòlica, així i només així som escoltats i eixa és la base i funcionament fonamental del boc expiatori, canviar la Història per a bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada