València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de maig 12, 2017

Què potser és confondre plusvàlua amb família?

Admire molt Lluís Llach, que junt a Joaquín Sabina formen la meua dupla hispànica de cantautors, del primer hi ha una cançó que crec que es diu “Mai no sabré” en que cita part de la frase que dóna títol a l'article, que sempre m'ha commogut, també vos he de dir que no és la meua intenció canviar la realitat ni acabar amb el poc que queda, malauradament, de la família tradicional, en el sí de la qual jo i la meua esposa vam nàixer.
La família nuclear va venir al món en l'època en que les pensions van arribar a la gent gran, aquestes són una conquesta positiva, òbviament, perquè donen llibertat a les persones grans i alhora els donen la possibilitat de viure independents amb tot el que això comporta.
Tots sabem que la gent gran queda vídua i també que de vegades, moltes diria jo, necessiten d'una altra persona per a fer la seua vida normalitzada.
La família tradicional tenia al pare de família com a eix, o com a individu que en portar el benefici o els diners a casa era respectat per pare i mare, és a dir, per iaios i iaies fins i tot besavis i fills, com a cap, i per tant el situaven en el discurs de l'amo, amb la qual cosa feia que poguera mantenir en aquestes relacions el fal·lus en relació a la seua esposa, en entrar la jubilació remunerada, pares i iaios ja no tenen la possibilitat, que han perdut ja, de viure amb llurs fills necessitant-los econòmicament, si més no, perquè en el cas de l'amor aquest segueix de la mateixa manera per ambdues bandes, fent així que la mare pose el fill casat en el lloc del seu fal·lus, castrant-lo així, com si encara visquera a la seua casa paterna o materna i el pare per la seua banda segueix no necessitant el nou pare de família, el seu fill i, per tant tendeix a seguir tenint el discurs de l'amo, deixant així el fill casat al discurs histèric, típic de la feminitat, això si conviuen en la mateixa casa, que era un dels trets fonamentals de la família tradicional.
Així jo no vull dir que s'haja d'internar a iaios i iaies a asils, jo no ho faria mai, si no és en un cas de malaltia en què es posara en perill la persona en qüestió, però que és una explicació del perquè la remuneració de la jubilació, conquesta de la humanitat, ha tingut també trets negatius, en aquest cas l'aparició de la família nuclear i l'isolament de les persones grans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada