València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de maig 14, 2017

Un poètic jurament d'amistat de sang

Li fa mal el cap? A mi també, anem junts, com vosté, jo també vaig fer un jurament d'amistat de sang amb una novieta, Mariló.
Vosté i jo estem lligats per la sang, no, no sóc jueu, ni valencià tan sols, com vosté tampoc no ho és, però l'etiqueta és el seu bastó, ja se'l llevarà.

Bona nit, senyor ...

Estar fora de la nostra terra pot ser ¿? Real, però em té a mi, hui, espere que aquesta traïda, si la vol anomenar així, faça una llarga amistat, per la xarxa i en allò indemostrable.

Gràcies.

Sí, ens agrada ser agraïts, el món, la psicoanàlisi ens ha donat molt, i som agraïts, dues vegades, els altres, si ho són, ho són una, suficient, no siguem modestos, som bons. 
S'agraeix escoltar una llengua de la nostra terra, se n'adona? 

Vous aimez le juif, que pour vous, dans la voix de vôtre père, est la langue française, bretonne, catalane-valencienne, basque et ¡Alemagne! Et la mère juive langue occitanne (Mari-ne) avec toutes ses différences. 

Sepa que yo confundo amor con pena, pene, pena, en castellano, i en Castelló de la Plana, tercera capital valenciana i, en valenciano se pronuncian pene. 

I el apellido Adsuara viene del pueblo aragonés de origen árabe Azuara, tras la valencianización, es un apellido castellonense, estamos hablando un judío y un árabe, he, he, he... ¿Ça serà possible? 

No creu que el gaudi es la "manca" en el Pare?  Treballe i alce's ja, au! 

En el registre simbòlic hi ha una gerarquia, primerament està el subregistre lingüístic, després el religiós i finalment el social. 

Au revoir monsieur...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada