València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de maig 25, 2017

"Yerma", el límit de les dones

He parlat molt del límit d'allò femení, tots sabem o intuïm que el límit d'allò masculí ve amb el kit o amb el pack, allò masculí és conceptual i per tant posa límits a allò que una dona intueix, però, perquè he anomenat a “Yerma”, el personatge de García Lorca, en aquest, com tots els meus, xicotet article? Per a dir-vos que en el “Banquet” de Plató, Sòcrates ho explica clarament, Poro, la prudència, deixa que Metis, la riquesa, qui té la possibilitat de procrear, de crear, de tindre, li faça un fill a Penia, la pobresa; que veu Metis borratxo i l'enganya, en l'engany més antic del món, i no sols humà, sinó holísticament animal.
Penia sap que, com Venus, ha d'enganyar a Poro, Vulcà; per a procrear amb Metis, Mart; i és Apol·lo qui afaiçona tot el pla, qui assabenta a Vulcà de que Mart ha jagut amb Venus, la seua dona.
Aquest secret, que tenen totes les dones, ja siga com “Yerma”, un secret a veus, o materialment amb el semen o per un simple pal a l'aigua, és el que fa que una dona puga viure en societat, fa el seu límit.
Però yin no vol dir dona o home, hi ha tot un ventall en el yin, tots podem estar en el yin o en el yang i fer aquest acte d'engany cap al nostre partenaire, ja siga o siguen hòmens o dones.

2 comentaris:

  1. I afortunat és qui pot abastar les dues parts d'aquest món d'eterna eròtica.
    Dius que t'has jubilat, ¿et felicito? Penso que sí, perquè tens prou saviesa i art al teu abast per omplir tota la teva vida amb goig. Que així sigui.
    Una abraçada i molta salut.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Olga, per passar-te per la meua humil casa de la xarxa, si la gent sabera el saber que s'amaga en les mitologies gregues i romanes, el cert és que cada mitologia que visc em fa estar més segur i alhora més fràgil, sé més, però cada vegada que descobrisc una n'hi ha un munt més.
    I ja he vist que t'has posat el segon cognom, és un bon senyal, has fet les paus amb ta mare, si més no aixína ho percep jo, i també amb les dones, a partir d'ara assoliràs fites que ni tu podràs imaginar mai, i seguix en el teu camí, el d'escriure, jo sé que després de la mort del Vicenç et serà difícil, però podries fer quelcom que l'identificara, on ell hi estiguera present, tot i que sé que sempre has escoltat al teu home per a escriure, com jo a la meua dona, sense ella no haguera sigut res, que no ho sóc, però no haguera arribat a la saviesa vital que tinc ara, i gràcies a totes les dones i les dones que hi ha en cada home, és clar.

    En fi, una abraçada des de Russafa, un barri de València ciutat on visc i és la veritable meua terra.

    Vicent

    ResponElimina