València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 29, 2017

"Creieu que aneu a morir" (Jacques Lacan)

Fer footing o running rejoveneix, no, no és de broma aquest article, tot i que podríem fer-la tot dient que aquesta darrera afirmació la confirma Einstein, anar a la velocitat de la llum fa que el temps es dilate.
Però parlaré de l'afirmació que encapçala l'article, hem de creure que anem a morir i saber no obstant que la mort és del domini de la fe, sí, morim en certa manera perquè sabem i creiem que anem a morir, però podria l'Home viure un paradís infinit en la Terra? És una pregunta sense resposta, però el que jo sé és que sense la idea de la mort, a mi personalment, la vida se'm faria insuportable, però no hem de deixar de perseguir la llebre.
La divisió del subjecte entre amor, vida i mort dóna com a resultat una angoixa infinita i només eliminada en part pels tranquil·litzants, i és hui en dia quan la vida pot ser allargada quasi infinitament en el temps que aquesta angoixa esdevé més pregona, una de les preguntes podria arribar a ser: Si no morira ningú o no tinguérem la possibilitat de morir o que la mort fora simplement una elecció, se'ns faria una muntanya el fet de beure'ns un got d'aigua o pujar a un automòbil per la por a morir en l'intent? Sí.
Cal que veiem la mort en l'altre per a què la vida tinga valor i creure que anem a morir, però hui, amb la profusió de substàncies químiques, informàtica i genètica podem arribar a fer molts canvis i programacions, fins i tot informàtiques amb silici al nostre cervell i cos per a què la vida amb aquesta divisió ens fora possible.
Jo, que des de fa alguns anys sé que hi ha ja immortals, i éssers viatgers del temps, a banda de robots i extraterrestres per la part yang, i ànimes, espectres, forces, déus i tot tipus de divinitats per la part yin, sé que no tot és possible, però alhora ho és de possible. To be or not to be, dat iz the question.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada