València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de juny 02, 2017

El baró tendeix a tractar igual com li tracten

Hui estava molt relaxat, sense angoixa de castració masculina ni enveja del penis femenina i he baixat al carrer a llançar el fem, inconscientment he vist a una dona en el lloc d'home i se m'ha eixit l'espardenya del peu, he seguit i he llançat la brossa; en tornar m'he adonat amb un lleu malestar al cap que m'estava odiant la dona en qüestió; estava cabrejada amb mi, rabiosa, amb angoixa masculina de castració, jo, que després he alçat la mirada cap a ella he sentit la mateixa angoixa de castració, cabreig o ràbia cap a ella.
Potser haurà pensat: _Vaja masclista! No, simplement l'he vista no com a una dona, amb la seua enveja del penis, i amb la qual cosa jo hauria dit: _Vaja loca sensual! Ni tampoc amb amor, cosa que m'haguera creat pau, doncs ella no m'amava, sinó que l'he vista com a un altre home, que ho era ella en eixe moment, no home, cal ser respectuosos amb el símbol, com a yang.
Els hòmens i les dones tenim tres camins, envejar, angoixar-nos amb cabreig o amar i, la reacció d'una persona del discurs histèric o la d'un homosexual cap a un hètero histèric normalment és d'enveja del penis o amor, però si és de cabreig o angoixa de castració, també possible en la seua justa mesura, el discurs que té a la seua esquerra (vore el dibuix), en aquest cas el de l'hètero histèric, ja no la veu o el veu com a una dona o com a un homosexual, sinó com a un d'ell, posant-se immediatament en el lloc de competidor.
I això passa igual des d'hètero histèrics a amos i capitalistes i aquests a la lesbiana i aquesta a homosexuals i dones, tot i que sempre hi ha excepcions, cada regla en té la seua, és clar.
No vos estranyeu, dones, de que si vos empodereu vos quedeu en molts casos fadrines, doncs haureu assolit el lloc de mascle, sereu un mascle simbòlic, mentre estigueu allà, en eixe lloc. Si totes les dones en la meua vida s'hagueren comportat com aquesta, ja siga perquè no he reciclat el fem o perquè li ha enfadat la meua viril barba, m'haguera quedat fadrí o no haguera pegat ni un “polvo” si no era pagant; però a ella li haguera passat el mateix, no ho oblideu, i sense fills.
Un canvi en les relacions de poder no pot fer-se per un simple caprici, sinó que ha de vindre d'un llarg diàleg amb si mateix i assumint tota la responsabilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada